BARCELONAL’escriptor, poeta i músic Martí Sales té molt clar quina mena de recomanació vol fer. “Vull parlar d’algú de qui no es parli gaire”, diu. Triar un sol títol, però, no li resulta fàcil. Comença parlant de dues obres molt diferents: Com una mica d’aigua al palmell de la mà (Arcàdia), de Mireia Sallarès, i Notas para un seminario sobre Foucault (FCE México), de Mario Montalbetti. En un principi tot apuntava que recomanaria l’assaig de Sallarès, però finalment es decanta pel poema de Montalbetti. “És un sol poema amb diversos fragments que fa una indagació sobre l’essència del poema”, explica.

Sales alerta els lectors que, encara que amb la sinopsi ho pugui semblar, l’obra de Montalbetti “no és metaliteratura de merda”. “Llegint-lo arribes a la conclusió que una de les coses més potents que pot fer la poesia és indagar sobre la seva pròpia essència”, diu. L’estil del peruà també li sembla extraordinari, i en destaca “la llibertat amb què trenca els versos”. Aquesta combinació encertada entre tema i forma li permet afirmar que “la poesia de Montalbetti juga, pensa, gosa, xoca i trastoca; és una provocació de debò, no com els estirabots avorrits i previsibles dels épatants professionals”.

Per a Sales, el millor de tot és que va arribar a l’obra de Montalbetti a través de dues recomanacions espontànies. I com que l’obra del peruà, especialment els seus assajos, està plena de referències a altres textos, el poeta acaba parlant d’un “cercle virtuós” de recomanacions. “És molt bonic que circulin les recomanacions i que et duguin a llegir coses noves”, assegura. A més, considera que si el cercle l’inicia algú com Montalbetti, que “no pertany a cap escola ni corrent”, és encara més genuí. Amb tot, el que Sales vol és iniciar un cercle virtuós de recomanacions literàries.

Notas para un seminario sobre Foucault

Mario Montalbetti. FCE México. 129 pàg./12€