BarcelonaLa plaça del Diamant és una de les novel·les catalanes més reconegudes arreu del món. Publicada el 1962, a més de la repercussió entre els lectors del país s'ha anat traduint amb regularitat i ja es pot llegir en gairebé una quarantena de llengües. Aquesta setmana, la prestigiosa revista The New Yorker ha demanat als seus redactors que recomanin una lectura per a aquest estiu, i entre llibres d'actualitat com els de Nicholson Baker i Ashleig Bryant Phillips i clàssics com Guerra i pau, de Lev Tolstoi, i Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, hi ha La plaça del Diamant, recomanada per Jia Tolentino, autora de Falso espejo (Temas de Hoy, 2020), que fa unes setmanes va participar al festival Primera Persona Indoors, organitzat pel CCCB.

Del llibre de Rodoreda –un detall: en recomana la primera traducció, The time of the doves, en comptes de la més recent, In Diamond square–, Tolentino en destaca que és "fresc, pur i inquietant, com una ràfega de vent que et fa espetegar la porta de casa". L'autora assegura que, llegint-la, s'ha sentit com el personatge principal de la novel·la, la Natàlia: "naïf, influenciable i ben viva".

Cartes dels anys en què Rodoreda vivia com una “pedra que rodola"

En la seva ressenya de la novel·la, Jia Tolentino recorda que Rodoreda va escriure "sempre en català, llengua que Franco va prohibir quan va arribar al poder, el 1939", i que va haver de treballar en La plaça del Diamant des de l'exili suís. "És una novel·la canònica en la literatura catalana –de fet, a Rodoreda se la considera l'autora catalana més influent del segle passat– i un relat vital, vívid i existencialista sobre la guerra", assegura Tolentino. "La bellesa inconscient i el dolor fantasmagòric de la seva obra afegeixen dosis de plaer mordaç i empatia quan se la llegeix", conclou.