Després d’una dècada dalt dels escenaris, Ivette Nadal (Granollers, 1988) torna al setembre per presentar Arquitectura primera, el seu nou disc conjunt amb Pascal Comelade, que compta també amb la col·laboració de Caïm Riba. Amb aquesta estrena, Nadal tanca una etapa guiada sobretot pel pop-rock i, segons diu, s’encamina cap a un estil més modern i alegre. Entre concert i concert, a la cantautora li agrada evadir-se amb lectures que barregin la psicologia, la filosofia i l’art, i és per aquest motiu que recomana Llibertat i sentit (Edicions de 1984), de Lluís Solà.

En aquest llibre, Solà aporta una continuació al diàleg que pensadors, poetes, artistes i altres persones de totes les èpoques i tots els llocs han intentat mantenir sobre les principals qüestions que afecten la condició humana. “Solà elabora el seu sentit sobre la vida i la mort a partir de la seva pròpia saviesa poètica, filosòfica i psicològica, i ho fa de manera lenta i calant fort en el lector”, diu Ivette Nadal, que veu aquest llibre com un antídot, com un nou pensament convertit en art. Per a la cantautora, Solà obre una conversa sense final, és una veu que ens parla sense fixar cap resposta però que ens demana, alhora, que la seguim.

Nadal considera que Llibertat i sentit és una obra excel·lent i diu que se’n poden extreure grans aforismes com “La paraula és separació i unió” o “Si no hi ha començament no hi ha fi”. La cantant recomana aquesta reflexió filosòfica a tothom que vulgui obrir-se i perdre’s en les millors paraules, a qualsevol persona que busqui la veritat no com a llengua ideal sinó a través del dubte i del constant seguir explorant. Segons ella, tothom que tingui aquest llibre entre mans se sentirà, de ben segur, un autèntic privilegiat perquè el neguit que provoca és tan sa i aporta tanta pau interior que porta cadascú a trobar la seva millor veu i els seus millors valors.