“El llibre de Bourdain té més rock’n’roll que no pas cuina” Marc ribas Cuiner

416 PÁG. 20 €

Confesiones de un Chef

Autor: Anthony Bourdain

Editorial: RBA

Traductor: Carmen González-Aguilar

EL LLIBRE DEL DIA
MARTA NIN LOSCOS

“El llibre de Bourdain té més rock’n’roll que no pas cuina”

Marc Ribas, cuiner

Cuina i diversió són la barreja d’ingredients ideal per al xef del moment, Marc Ribas (Girona, 1976). Fa més de vint anys que està darrere els fogons i dos que amenitza els migdies -i també les nits de dimecres- de TV3 amb les seves receptes “brutals”. Ribas recomana un dels primers llibres de cuina “gamberra” que va llegir, Confesiones de un chef (RBA, 2001), en què l’autor, el cuiner Anthony Bourdain, explica els secrets interns de les grans cuines d’abans. “Ara les cuines han canviat molt, però abans tot era una mica més dur”, diu Ribas.

Bourdain, que va morir el 8 de juny passat, també va fer el salt de la cuina d’un restaurant a la televisió, com el xef català. A partir de Confesiones de un chef, Anthony Bourdain va anar guanyant fama fins a presentar programes de crítiques gastronòmiques com ara Sense reserves (2005). De la mateixa manera que el nord-americà va crear aquesta imatge del xef estrella, també va desmitificar l’ofici i va explicar-ne la dura realitat que s’hi amaga al darrere. “Tenia aquesta fama d’estrella del rock. Per a un nano com jo era quan vaig llegir el llibre, fa gràcia veure aquest punt punk, underground i gamberro de la cuina”, diu Ribas.

El presentador de Cuines i Joc de cartes diu que aquest llibre “és més rock’n’roll que no pas cuina” i que no cal ser un gran apassionat dels fogons perquè li agradi al lector. Des d’un punt de vista personal, reconeix que quan va acabar de llegir-lo li van agafar ganes “d’anar a treballar en una d’aquelles cuines superdures en què els cuiners fan jornades maratonianes amb serveis de més de 500 persones”. Marc Ribas diu que potser no l’ha inspirat en la seva vida professional, però sí que l’ha marcat i que recorda. “És un llibre que no incita a cuinar, no és motivador en aquest sentit, però sí que et provoca aquell somriure quan llegeixes coses que t’han passat o que has vist dins d’una cuina”.