Llegim 17/01/2021

Laia Fàbregas i les mares que no estimen els fills

L'escriptora viatja a un dels indrets americans més desconeguts amb 'No escriuré la teva història'

3 min
Laia Fàbregas

BarcelonaL'escriptora Laia Fàbregas (Barcelona, 1973) just acabava de tenir el seu primer fill quan una amiga li va explicar, preocupada, el cas d'una coneguda que després de parir s'havia adonat que no volia ser mare. En ple apogeu maternal, a Fàbregas li van ploure una sèrie d'interrogants que, fins aleshores, no s'havia plantejat mai. "Em preguntava: «Com deu ser, per a algú, créixer amb una mare que sent rebuig i indiferència cap a tu?» Per a mi era una sensació molt estranya", explica l'escriptora, que va vehicular aquelles emocions a través de la literatura. Així, va convertir el protagonista de No escriuré la teva història (Empúries) en un home turmentat per haver conviscut amb la seva mare durant la infantesa sense haver-ne rebut amor mai.

La quarta novel·la de Fàbregas (que va debutar el 2007 amb La nena dels nou dits) transcorre lluny de Catalunya i dels Països Baixos, els dos llocs on ha fet arrels des de fa anys. L'escriptora situa el relat en un dels territoris més desconeguts de Califòrnia i dels Estats Units: el llac Salton. "Coneixem Los Angeles pel món de Hollywood i de les estrelles de cinema, però ben a prop d'allà hi ha un gran llac salat que la meitat de californians ni saben que existeix", explica Fàbregas. Durant els anys 60 i 70, el llac Salton es va convertir en un paradís turístic, però després va patir un declivi ecològic i ara és un territori d'aparença apocalíptica. "Les ciutats estan desolades, només hi ha les formes dels carrers i hi ressona el desastre", assenyala l'autora. Allà també hi ha Slab City, l'única ciutat sense llei dels Estats Units. "Hi pots plantar la teva caravana i viure-hi sense pagar impostos. Just al costat hi ha una base militar on van tirant bombes. És un món fascinant", diu.

Tempestes de pols i plagues de conills

En aquest entorn hostil i polsegós, Fàbregas imagina un accident de moto que dona l'embranzida inicial al llibre. En Dylan, l'home sense amor matern, es troba estirat a la carretera i no entén què ha passat. El seu viatge particular per esbrinar-ho confluirà amb la història de la família Pont, que va patir els efectes del Dust Bowl, unes terribles tempestes de sorra considerades un dels pitjors desastres ecològics del segle XX. La sequera i les plagues constants obliguen la família a abandonar la seva llar a Oklahoma i a emigrar fins a Califòrnia a la recerca d'un futur millor. "La història del Dust Bowl em va colpir. Primer es van trobar que no plovia, després van arribar les plagues de conills i de llagostes, que havien de matar a cops de bat de beisbol, a centenars", diu Fàbregas.

A La llista (Amsterdam, 2010) l'escriptora va abordar la migració a través d'un avi extremeny que es va traslladar a Holanda als anys 60. En aquesta ocasió, Fàbregas s'hi aproxima des d'un altra òptica. "A La llista em tocava més de prop, però aquí és una migració totalment diferent. M'interessava la idea d'haver d'escapar-te d'un lloc perquè no s'hi pot viure, em va fer pensar en totes les migracions d'aquest tipus que hi ha hagut al llarg de la història", assenyala l'autora. Durant el periple fins a Califòrnia, la família toparà de ple amb la desesperació en conèixer una dona que posa a la venda tres dels seus fills, un dels quals encara està gestant a la panxa, perquè no troba cap altra manera de sortir de la pobresa. El destí del nadó, que creixerà sense tenir mai l'amor de la seva mare, estarà lligat a en Dylan i el seu passat.

No escriuré la teva història arriba a les llibreries després de set anys de silenci literari. Durant aquest temps, Fàbregas s'ha instal·lat a Barcelona i ha canviat el neerlandès –la llengua en la qual acostumava a escriure les seves històries– pel català. "Quan vaig tornar pensava en holandès i em costava escriure en català –diu l'autora–. Però vaig decidir canviar perquè el català és la meva llengua, i cada vegada me la sento més pròpia".

stats