Llibres
Llegim  /  Actualitat 05/04/2022

Laia Aguilar: "La gestació subrogada és un abús de poder"

L'escriptora entrellaça tres històries de maternitats invisibles a 'Les altres mares'

3 min
L'escriptora Laia Aguilar fotografiada a Barcelona

BarcelonaL'Emma té 39 anys i està embarassada de vuit mesos quan li diuen que el nadó no té batec i haurà de parir-lo mort. L'Eli viu a Barcelona, on cuida les criatures d'una família adinerada, i té una filla a Bolívia que fa anys que no veu. La Natalka fa de ventre de lloguer per a una parella d'irlandesos. Totes elles senten que són mares, malgrat que la societat no les reconeix com a tals. Són les protagonistes de Les altres mares (Columna, 2022), la nova novel·la de l'escriptora Laia Aguilar (Barcelona, 1976), que arriba dos anys després de Pluja d'estels, amb la qual va guanyar el premi Josep Pla . Aguilar dona veu a les "maternitats invisibilitzades" per reivindicar que ser mare pot sortir dels cànons i "de la idealització de Disney", explica l'escriptora. La novel·la entrecreua les tres històries per construir un relat coral sobre els dolors més íntims i, alhora, les forces interiors que empenyen a superar-los.

L'espurna del llibre ja havia aparegut abans que Aguilar guanyés el premi Josep Pla. Una amiga seva va patir un procés de dol perinatal i l'escriptora el va viure molt de prop. "M'explicava que era molt dur passar pel dol i a sobre veure tot el silenci social que hi ha. La gent li deia que estigués tranquil·la, que ja en tindria un altre, que se n'oblidaria. Però ella només volia recordar el fill", explica Aguilar. Aleshores va començar a escriure aquesta història, però era "tan dolorosa" que la va aparcar. Un temps després, la va reprendre amb una nova idea: fer-la dialogar amb dos relats més de dues mares no reconegudes.

Així va arribar fins al personatge de la Natalka, una ucraïnesa que es fa ventre de lloguer per guanyar diners i poder-se comprar una casa amb el marit. Aguilar narra en primera persona el procés de la protagonista durant la gestació i com, quan l'embaràs ja està força avançat, descobreixen que el nadó té una miocarditis. "Hi ha agències de ventres de lloguer a Ucraïna que preveuen que, si hi ha qualsevol problema quan l'embaràs està avançat i no es pot avortar, els pares contractants puguin desentendre's de la criatura –diu Aguilar–. Els infants acaben en orfenats, és molt bèstia". La Natalka està plena de dubtes sobre el procés de gestació, però fa el cor fort i tira endavant per necessitat econòmica. "A les gestants se les utilitza com un contenidor. S'embarassen d'una criatura que ha estat comprada, però no podem pensar que no han dipositat sentiments i emocions cap al nadó. La gestació subrogada és un abús de poder", afegeix l'escriptora.

Maternitats de dones pobres

El viatge emocional de la Natalka està fortament marcat per la seva situació de classe baixa, com també la història de l'Eli, una cuidadora boliviana que s'instal·la a Barcelona a la recerca d'una vida millor. La seva maternitat s'explica a través de la Jhanet, la filla adolescent que es retroba amb la mare anys després de no tenir-hi contacte. "La seva relació és una bomba de rellotgeria, perquè no es reconeixen com a mare i filla. Han de crear un vincle de zero després de 15 anys", destaca Aguilar. A través d'aquest personatge, la novel·la explora com la pobresa és un obstacle descomunal per a la maternitat de moltes dones. "La maternitat d'una dona pobra és molt més difícil encara –denuncia l'autora–. Hi ha un joc de desigualtats i de classes socials: perquè uns puguin subsistir, els altres se n’aprofiten i juguen amb el poder".

Malgrat la duresa de la novel·la, Aguilar l'enfoca des de l'optimisme i l'esperança. "He intentat explicar que te'n pots sortir, que hi ha llum i que val la pena parlar-ne", diu l'autora. Amb Les altres mares engreixa la seva trajectòria com a escriptora de narrativa per a adults, si bé no descarta tornar més endavant a la literatura juvenil, on va començar: "Es pot combinar perfectament. Tot depèn de la història que vulgui explicar".

stats