BarcelonaFa vint anys que va aparèixer el primer volum de la nova obra completa de Joan Fuster, que reunia els materials més personals de l'autor valencià (aforismes, poesia, dietaris i dibuixos). Una dècada després s'hi van afegir dos volums més, centrats en el vessant assagístic, que incloïa títols essencials del pensador com Les originalitats i Diccionari per a ociosos. El 6 de juliol arribaran a les llibreries el quart i cinquè volums del projecte, una repassada exhaustiva, reveladora i vigent de la història de la literatura catalana, des del segle XIV fins a l'últim terç del segle XX.

La iniciativa, una coedició entre Edicions 62, la Universitat de València i la Institució Alfons el Magnànim, suma de moment més de 5.000 pàgines i ja pesa més de sis quilos. Només els dos últims volums ja en fan dos i mig. "En queden dos o tres, en funció de les pàgines que tinguin", avança el filòleg Antoni Furió, que ha tingut cura de l'edició dels llibres juntament amb Josep Palàcios, escriptor, impressor i marmessor del llegat de l'autor de Nosaltres, els valencians. "Fuster s'autodefinia com a jornaler de la ploma. Era advocat però no exercia, es guanyava la vida escrivint i publicant", afegeix Furió. Va ser gràcies a la seva notable capacitat de treball que va deixar un llegat format per una setantena de llibres, més de 4.000 articles, un centenar de pròlegs i milers de cartes. "Només la seva correspondència, que publica 3i4 des del 1997, suma 17 volums, i enguany n'eixiran dos més", explica Furió.

Salvar la llengua

El centenari del naixement de l'autor de Sueca ha servit per reconsiderar la seva obra. "Fuster era tan admirat per alguns com odiat per altres –recorda el filòleg–. A València se'l va insultar molt i se'n va arribar a fer una falla. Després d'un quart de segle de govern de la dreta, encapçalat per Rita Barberá, ara mana Compromís, el partit hereu del fusterianisme. Això ha canviat la percepció de la seva figura". Del vessant polític i cívic de Fuster se n'ocuparà el sisè volum de l'obra, que hauria d'aparèixer l'any vinent, igual que el setè. "Va ser l'impulsor de la idea de Països Catalans, però no vinculada necessàriament a la independència d'un territori o un altre, sinó perquè creia que només amb la unió es podria salvar la llengua –recorda Furió–. Una de les seves obsessions era el futur del català".

Els dos volums de Llengua i literatura que es publiquen aquest estiu són un festí literari de primera, no únicament per a iniciats. "És un autor que t'atrapa i que t'estira, una mica com Josep Pla", promet Jordi Cornudella, d'Edicions 62. "Fuster va ser un lector molt subtil, i aquesta destresa seva es pot comprovar en aquests volums, que inclouen alguns textos actualment difícils de trobar, com Lectura de Ramon Muntaner [1977] i Literatura catalana contemporània [1972]", afegeix Enric Sòria, comissari de l'Any Fuster a Catalunya.

Aquest últim títol és potser la porta d'entrada més accessible per al lector corrent, un panorama literari amè i documentat des de finals del segle XIX fins a la dècada dels 70 del segle XX. De Santiago Rusiñol remarca que "escriví per entretenir-s'hi i esperonat més per les circumstàncies que per una íntima exigència creadora". En Mercè Rodoreda hi troba "un rar equilibri entre el llenguatge viu i la norma: la naturalitat que en resulta és càlida i brillant". De Manuel de Pedrolo en destaca "l'enorme i complexa entitat del seu treball". "D'una literatura com la catalana, la història de la qual és una lluita per sobreviure, i per sobreviure materialment –explica al final de l'assaig– és inevitable parlar amb una punta de passió, i, per tant, amb moltes confiances implícites. La cosa no té remei. Sobretot, per a un català".