BarcelonaEdicions 62 va néixer quan la cultura catalana passava "per un moment de resistència", recordava aquest divendres a la tarda al CCCB Josep Ramoneda, actual president de Grup 62, que agombola onze segells literaris. Amb "els Fets del Palau encara presents", "un procés d'immigració massiva" i "l'entrada del turisme en un país bastant girat d'esquena al món", Max Cahner i Ramon Bastardes van reunir el capital per posar en marxa el projecte editorial que havia imaginat Josep Benet.

"Va ser Benet qui va encarregar el que seria el primer títol del catàleg, Nosaltres, els valencians, a Joan Fuster", deia Jordi Amat, el primer dels quatre autors a qui Francesc Escribano va demanar que parlessin "d'aquesta marca" que tots ells –inclòs el moderador– porten "tatuada al cos". Amat, que hi ha publicat recentment la biografia de Gabriel Ferrater, va definir Edicions 62 com "l'editorial clàssica de la literatura catalana". "Va tenir l'afany de posar els fonaments d'un país que calia construir de nou", va afirmar. Una de les autores per a qui l'editorial ja va ser important com a lectora va ser Carme Riera, que debutaria a 62 després d'una etapa a Laia amb Una primavera per a Domenico Guarini, el 1980. "Mentre estudiava vaig llegir-ne traduccions i llibres de Montserrat Roig i de Manuel de Pedrolo –va assegurar–. Eren símptoma d'una cultura recuperada".

Una editora pencaire

Els dos últims autors que van intervenir, Najat el Hachmi i Albert Forns, van dedicar paraules d'homenatge a l'actual editora, Pilar Beltran, camí que havia obert Carme Riera. "Estic molt contenta de la meva editora, que anys enrere havia estat alumna meva", va dir l'autora de Dins el darrer blau. El Hachmi va recordar la importància de la complicitat amb Beltran. "L'editor és dels pocs professionals davant dels quals un escriptor es despulla –va afirmar–. Cal tenir-hi confiança per mostrar les seves vulnerabilitats i passions". En aquesta línia, Forns –que va publicar la seva primera novel·la a Edicions 62 el 2020– va elogiar-ne la gran capacitat de treball: "Hi ha editors que donen titulars. Ella fa poques entrevistes, deixa que parlin els autors". Forns va recordar "que a l'ombra de les estrelles de la casa, com ara Josep Maria Castellet, Ramon Bastardes i Francesc Vallverdú, hi havia grans dones". "La generació de la Pilar ja ha pogut dirigir editorials, però han hagut d'aguantar molta condescendència i pencar molt", va afegir.

Abans de donar pas a les intervencions en vídeo d'Éric Vuillard, Delphine de Vigan i John Irving –que va declamar, en català, "Feliç aniversari a Edicions 62"– hi va haver alguna nota d'humor. "A un autor val més que li duri l'editor que no la parella", va dir Najat el Hachmi. "La Pilar publica Paul Auster i Siri Hustvedt, i sempre que hi ha una parella d'escriptors el bo és ella", va reblar Forns. Al final, l'editora va dedicar unes paraules als assistents: "Edicions 62 conserva la coherència amb el missatge inicial, té vocació de modernitat i d'universalitat, i vol eixamplar l'imaginari col·lectiu. La nostra personalitat es llegeix al nostre catàleg".