BarcelonaGràcies a una paella de cranc blau que no li van voler servir, la periodista Jèssica del Moral (Martorell, 1982) ha fet el salt a la literatura. Es trobava sola en un restaurant al Delta de l'Ebre quan li van dir que no podia demanar la paella en qüestió perquè havien de ser dues persones. Es va plantejar de demanar-li al desconegut de la taula del costat si la volia compartir amb ella, però al final va fer un tuit explicant la situació. "El periodista Jaume Clotet va respondre dient que era un bon inici per a una novel·la i l'editora Glòria Gasch va afegir que tenia raó", recorda Del Moral. Feia temps que la periodista i presentadora del programa Connecticat de La Xarxa tenia manuscrits al calaix i aquells missatges la van animar a prendre-se'ls seriosament. L'anècdota ha estat el detonant de Vincles, afectes i grillons (Columna), una ficció feta d'històries encadenades que reflecteix com les relacions afectives poden ser un refugi, però també una condemna.

"Som animals socials i ens definim en funció dels vincles i del que els altres projecten sobre nosaltres", afirma Del Moral. Entre les pàgines de la novel·la hi apareixen parelles adolescents que es trenquen amb la irrupció d'una tercera persona, una vídua recent que s'embolica amb un desconegut, un pare de família amb amnèsia transitòria i una expat italiana que ho ha sacrificat tot per la feina i es troba sola a París. L'autora juga amb els atzars per apropar els personatges que, d'una manera o altra, acaben tots connectats. "La vida està feta d'un conjunt de casualitats que acaben portant-nos per uns camins o per uns altres. No tots acabem casats o convivint amb gent del nostre entorn amb qui anàvem a la guarderia", subratlla Del Moral.

Amics amb plaça per antiguitat

Sota les històries del llibre hi bateja una crítica subjacent a la institucionalització d'algunes relacions, siguin d'amor o d'amistat. "A vegades tenim quaranta anys i continuem veient amics de l'escola amb qui no tenim res en comú, com si s'haguessin guanyat la plaça per antiguitat. També passa amb certes relacions laborals, que seguim mantenint perquè ens costa trencar el vincle, perquè ens fa por el buit. Potser podríem fer com l'amor, una ruptura sana i clara", assenyala Del Moral. Al llibre hi ha un personatge que ho posa de manifest: una dona escriu tots els seus amics i els diu que, durant anys, els ha fet regals de casament i per als seus fills. Ara en demana un retorn: se'n vol anar a viure a Los Angeles i espera que l'ajudin a pagar-ho, escriu en un missatge que acaba amb el número de compte.

La història s'inspira en una amiga de l'autora que va fer el mateix gest amb el desig de marxar a l'Índia. De fet, Del Moral s'ha nodrit de les situacions que ha vist al seu voltant per construir els personatges del llibre. "Tots venen, en un grau o un altre, del meu entorn o de coses que m'han passat a mi. Suposo que tinc un radar, emmagatzemo coses que veig que podrien ser una història i en el moment de posar-me a fabular allò emergeix com si s'hagués estat esperant", apunta l'escriptora. Passar totes aquestes vivències pel sedàs de la literatura li ha servit per objectivar-les, diu: "He analitzat les seves conductes i els seus arcs vitals, i ara ho veig tot des d'una altra perspectiva".