Isona Passola (Barcelona, 1953) té un interès especial pels llibres que reflecteixen un fenomen molt concret: la instauració del franquisme a Catalunya i el consegüent retrocés de la seva cultura. La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català està familiaritzada amb les cròniques sobre l’exili de Julià Guillamon i Mota, un escriptor que, segons ella, destaca pel seu “criteri i la seva sensibilitat”, i de qui recomana l’última obra que ha publicat, El barri de la Plata (L’Avenç, 2018). “És un llibre amb molt sentit de l’humor, malgrat que les situacions que s’hi reflecteixen són dures. No és fàcil de llegir, en aquest sentit”, diu Passola.

El barri de la Plata és un retrat del Poblenou industrial de postguerra, quan la immigració es va fer molt notable a Catalunya. El nom del barri té una etimologia popular ben curiosa: els obrers que als anys 20 treballaven en la construcció del Metro Transversal i que cobraven la setmanada en monedes de plata. Guillamon recorda en aquest llibre de memòries els valencians que van arribar a Barcelona i “relata la seva infància i adolescència en un barri desmantellat ple de fàbriques”, explica Passola, que afegeix: “Els personatges són superpotents i reflecteixen els dos tarannàs de la Barcelona franquista”.

L’autor del llibre -que ja havia tractat l’experiència de l’exili en altres obres, com El dia revolt (Empúries, 2008)- recupera la història de la seva família a través d’un personatge, el mateix autor, que vol ser escriptor i que creix immers en el xoc cultural entre el catalanisme menestral de la mare -del barri de Gràcia- i la immigració castellanoparlant del pare -de l’Alt Millars, comarca del País Valencià-. “El pare, Julián, mai va parlar català. Amb tretze anys ja era calderer de tercera del Grupo Transformación y Manufactura Férreas: va passar directament dels camps al taller”, explicava Guillamon a l’ARA fa uns mesos. I afegia: “De jove m’entenia més amb ell, que era un viva la virgen, però ara em sento més a prop de la mare, que va patir molt”.

Isona Passola recomana aquest llibre “a qualsevol persona que estigui interessada en les històries humanes” i a qui li agradi la ciutat de Barcelona. La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català creu que El barri de la Plata és una obra interessant per entendre el passat que té la ciutat, “la misèria cultural que va portar el franquisme, que va fer perdre dues generacions de cop”. Per a ella, comprendre aquest passat porta el lector a entendre també el present.