Barcelona"Fer-se vella és una merda. Les artèries s'endureixen, vas perdent els sentits, hi veus menys, olores menys, escoltes menys i perds completament la capacitat de seducció eròtica", deia Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943 - Barcelona, 2020). L'escriptora, que just fa un any que es va morir, va viure els últims anys aferrada a l'escriptura, que no va abandonar mai, però amb la sensació agredolça que havia estat discriminada per les elits culturals catalanes per ser "dona, vella i valenciana", cosa que considerava "mortal a la Barcelona de l’alta cultura". Ho havia explicat l'escriptora a Jordi Tormo, autor de la biografia Isabel-Clara Simó. Una veu lliure i compromesa, editada per Ara Llibres. Combatre aquesta exclusió no va ser l'única lluita de Simó. La biografia, que dilluns vinent arriba a les llibreries, repassa la trajectòria literària, periodística i personal de l'autora i les seves reivindicacions feministes, el compromís amb la llengua, el catalanisme i l'estima profunda per la seva terra, Alcoi.

"Va escriure més de setanta llibres de tots els gèneres, i això li va permetre arribar a moltíssima gent. En alguns moments va ser una autora bestseller i va aconseguir que molts lectors l'acompanyessin durant els quaranta anys d'escriptora. Novel·les com Júlia i Raquel s'han reimprès més de cinquanta vegades", explica Tormo, que va començar a treballar en la biografia de Simó el maig del 2019. "Li vaig enviar un correu electrònic amb la proposta i em va respondre al cap de dos minuts. Em va dir: «El que vulgues, quan vulgues»", recorda Tormo.

Per a Simó, escriure era indissociable amb viure. Així ho reflecteix la biografia, que rememora els primers contactes de l'autora amb la literatura quan era adolescent i enviava poemes al seu pare amb un pseudònim, i quan a la universitat va decidir escriure per primera vegada en català "amb llàgrimes als ulls" perquè no sabia fer-ho prou bé. "La literatura era la seva raó de ser i d'expressar-se. Deia que un bon escriptor ha d'escriure cada dia, encara que siguin deu línies, i que la cita amb el metge o amb la nòvia sempre pot esperar", afirma Tormo. Per això un dels moments més durs per a Simó va ser el 2016, després de la publicació de Jonàs. "Es va plantejar deixar d'escriure. Passava una època dura, el seu marit acabava de morir. Però al final no va poder abandonar la literatura –diu l'autor de la biografia–. Per a ella era un gran compromís".

Una biografia polifònica

Per plasmar cada faceta de Simó, Tormo ha construït una biografia polifònica entrevistant persones amb les quals l'autora va mantenir una relació estreta. Hi apareixen, entre altres, les escriptores Margarida Aritzeta i Núria Cadenes, el periodista i activista David Fernàndez, la fotògrafa Pilar Aymerich i l'exlíder d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira. "Defensava que la literatura no havia d'estar vinculada a les conviccions polítiques. Ella se'n volia deslliurar, però la petjada hi és. Es percep en les afirmacions que fa, en els temes que tracta", indica Tormo, que afegeix que això no l'encadenava a l'hora d'escriure. "La seva obra és extremadament heterodoxa i variada. Escrivia sobre dones fortes però també sobre dones submises, per exemple", diu el biògraf.

Simó va mantenir una relació estreta amb Salvador Dalí, Antoni Miró, Montserrat Roig i Joan Fuster, que considerava un dels seus mestres –juntament amb Virginia Woolf i Josep Pla–. Aquest va ser, segons Tormo, un dels grans valors de l'escriptora: "Va aconseguir fer de pont entre generacions d'escriptors, des dels seus referents fins als que ara tenen vora 50 anys, i Simó s'ha convertit en un referent per a ells". Per això, el biògraf subratlla la importància de l'obra de l'alcoiana. "És el millor llegat que ens ha deixat –afegeix–. Va lluitar molt per la seva obra, i val la pena recordar-la a través seu".