BarcelonaTots aquells que hagin llegit una obra de Ferran Garcia (Taradell, 1971) saben que en les seves històries hi predomina la foscor i la violència. L'autor de llibres com Blasfèmia (Males Herbes, 2019) i Guilleries (Males Herbes, 2022) ha escrit sobre personatges torturats, assassins d'assassins i famílies de monstres. Per això, amb la seva última novel·la, Sau (Males Herbes), Garcia confessa que no sap què li ha passat: "És el llibre més lluminós que he fet, el meu clímax de la bondat i l'alegria. No crec que ho pugui superar". Sau relata dues històries d'amor prohibit que al final s'entrellacen i que transcorren entre Guinea Equatorial i Catalunya a principis i mitjans del segle XX, amb l'esclavisme com a teló de fons.

Com en les novel·les anteriors, Garcia ha adoptat una temàtica (el tràfic d'esclaus a principis del segle passat) i l'ha portat a Catalunya fusionant-la amb la nostra mitologia i un to de realisme màgic. "Busco empeltar tòpics universals de catalanitat, del nostre imaginari. Això em genera un benestar creatiu", explica l'escriptor, que a Blasfèmia va fer aquest exercici amb els freak shows i a Guilleries ho va aplicar a través del western. En el cas de Sau, l'espurna se li va aparèixer a través d'un anunci en un diari de principis del segle XX. "Una persona buscava un esclau que li havia marxat i en feia una descripció física. Què passava quan alguns dels esclaus de plantacions deixaven el seu país natal i venien a Catalunya?", es pregunta Garcia.

Aquest èxode forçat dona peu a l'enyor, que és el gran tema de la novel·la. "La primera emoció i la més poderosa és la por, però la segona és l'enyor. De seguida que naixem comencem a enyorar i això ens acompanya fins a la mort", subratlla l'escriptor. Sau té protagonistes que enyoren la seva llar, un espai on estar en pau, però també enyoren allò que no han tingut mai. Dues d'elles són una àvia i una neta guineanes i esclavitzades per una família de la plana de Vic, que les obliga a deixar el seu país natal i instal·lar-se a Catalunya per servir la llar familiar. La novel·la encavalca els seus enyors amb els de dos joves que treballen amb eugues i viuen a Sant Romà de Sau fins que la construcció del pantà els força a abandonar el poble.

Davant d'aquesta nostàlgia col·lectiva, Garcia hi planta l'amor, perquè "estimar acostuma a ser sinònim d'enyorar". Tots els personatges estan ferits i dolguts i l'amor se'ls apareix com la possibilitat de sanar. "Amb el temps m'he adonat que tots necessitem mirar el nostre abisme des del llindar. Però per veure el fons ens cal una mà que ens agafi, i aquesta mà és un amor profund", diu l'escriptor. A la novel·la, el dolor dels personatges es transmet sobretot a través de la seva mirada. "Només els éssers humans plorem per una emoció. Els ulls serveixen per plorar, més que per mirar el que ens envolta", destaca Garcia.

Tornar després de l'èxit de 'Guilleries'

Sau és el retorn de Garcia a les llibreries després de Guilleries, que va ser un petit fenomen literari. L'escriptor, però, es mira aquell triomf de vendes i de lectors amb distància. "Per a mi l'èxit no té a veure amb vendes i entrevistes, sinó amb ser capaç de defensar la novel·la davant de mi mateix. I, de fet, no hi ha gaire relació entre la qualitat literària i el ressò dels llibres", assenyala l'escriptor, que diu que no es fixa en quantes edicions porten els llibres que l'emocionen més o en si les seves pel·lícules preferides han guanyat premis. "L’èxit i el fracàs són dos mentiders. T’enganyen constantment, perquè ni mai ets tan bo ni mai ets tan dolent —conclou Garcia—. No els has de fer cas".