BarcelonaDesprés de l'èxit internacional de Les vuit muntanyes (Navona, 2018), Paolo Cognetti (Milà, 1978) explica que se sentia una mica com Bruce Springsteen quan va tornar de la gira de The river (1980). "Ell tenia 33 anys i acabava de convertir-se en una estrella del rock. Aleshores es va tancar a casa, va començar a veure pel·lícules de terror i a llegir contes de violència i va compondre Nebraska (1982)", explica Cognetti. Emmirallant-se en el cantant nord-americà, l'escriptor també es va aïllar per allunyar-se de la fama mundial aconseguida amb la novel·la i va començar a escriure. En tres mesos va tenir enllestit Al fons de la vall (La Campana / Literatura Random House), que s'acaba de publicar amb traducció d'Helena Aguilà i que Cognetti considera el seu Nebraska. "Em va envair l'esperit del disc i la història va sortir de manera molt fàcil. Crec que el lector ho notarà quan la llegeixi", afirma l'autor italià.

L'espurna de la novel·la és, de fet, una cançó de l'àlbum de Springsteen, Highway patrolman. Cognetti s'ha apoderat dels dos germans que menciona el tema i els ha portat al seu terreny: tots dos han crescut a la riba del riu Sesia; un és guarda forestal i l'altre és un delinqüent. "El primer va decidir quedar-se, es va casar i ara espera una filla. El segon va marxar del poble, va acabar a la presó i quan en va sortir se'n va anar a fer de llenyataire al Canadà i es va convertir en un rodamon", explica l'escriptor. Els germans estan distanciats des de fa set anys, però la mort del pare els torna a unir i aquí és on arrenca el llibre. "És una trobada plena de possibilitats", diu Cognetti.

Jack London i Flannery O'Connor

A diferència de Les vuit muntanyes, que transcorria als Alps italians, ara l'escriptor situa la novel·la en una plana. "Vaig decidir baixar de la muntanya cap a la ciutat, però em vaig quedar en aquesta vall, que és una terra entremig, una gran depressió i una mena de perifèria urbana amb autopistes, centres comercials i fàbriques. És un d'aquells llocs poc interessants que travessem amb el cotxe quan anem cap a un indret turístic i que fem com si no existís", explica l'autor. En aquest no-lloc, Cognetti explora la humanitat d'uns personatges atrapats en vides fosques i poc gratificants, inspirant-se en grans mestres de la literatura nord-americana com Jack London, Flannery O'Connor, Raymond Carver o Ernest Hemingway.

Els germans protagonistes de la novel·la tenen maneres de veure la vida pràcticament contraposades, però tots dos pateixen un mateix mal: l'alcoholisme. "Als llocs que conec és normal beure des que una persona es lleva. Si et demanes una copa a les nou del matí ningú et mira malament. Volia reflectir com l'alcohol pot ser la droga preferida d'algunes persones i com el seu consum està normalitzat", subratlla Cognetti. Tot i que insisteix que no escriu "amb intenció de denúncia", a la novel·la també ha plasmat la difícil relació entre la humanitat i la naturalesa, sobretot a Occident. "La convivència entre les persones i la natura és cada vegada més difícil. Des del meu punt de vista, hauríem de seguir el model nord-americà: tenir grans parcs i zones salvatges protegides, on la gent gairebé no hi pugui entrar", reflexiona l'escriptor.