Barcelona“Islàndia és un país de narradors des de fa segles: a l’Edat Mitjana els capellans feien llegir als feligresos les sagues islandeses en veu alta, i ja al segle XVIII l’alfabetització de la societat islandesa era molt alta. És un dels països del món amb un percentatge de lectors més alt; també d’escriptors”, explica el jove periodista d’investigació Anthony Adeane (Londres, 1991). “Estic convençut que aquesta gran capacitat de narrar dels islandesos té a veure amb el que va passar amb el cas que em va portar a escriure Sombras de Reikiavik”, continua: el reportatge novel·lat l’acaba de publicar RBA en castellà, aprofitant la bona repercussió del documental Out of thin air (2019), disponible a Netflix.

El britànic va llegir “de casualitat”, mentre treballava a la BBC, un llarg reportatge sobre “les misterioses desaparicions” de Guðmundur Einarsson i Geirfinnur Einarsson l’any 1974, amb uns quants mesos de diferència. “Com més coses n’esbrinava, més interessant em semblava”, admet. Adeane va fer les maletes i se’n va anar a Islàndia una temporada. Les novel·les del premi Nobel Halldór Laxness li van permetre descobrir “un gran escriptor”. La saga d’Arnaldur Indridason sobre el jove detectiu Erlendur, ambientada a Reykjavík a la dècada dels 70, el va ajudar a conèixer les particularitats de l’illa. “La societat islandesa rondava els 250.000 habitants, en aquells moments, i era un lloc aïllat de la resta del món –explica–. La Islàndia dels 70 va començar a experimentar l’amor lliure i les drogues, quan a la resta del món s’havien popularitzat una dècada abans”.

La marihuana, els àcids i fins i tot escàndols com el de la família Manson van desembarcar a l’illa amb un decalatge notable. “Alguns joves van començar a experimentar –recorda Adeane–. Però no era el cas dels joves Guðmundur i Geirfinnur". La desaparició dels dos joves "va sotragar Islàndia de tal manera que fins i tot hi ha frases fetes sobre ells que encara ara es diuen”. Els cossos policials de Reykjavík i Keflavík van estar investigant el cas durant mesos.

“Inexperts” i “superats per l’interès de l’opinió pública”, quan van detenir la jove Erla Bolladottir i li van ensenyar una foto de Guðmundur, ella va dir que “la nit en què el noi havia desaparegut havia tingut un malson en què li semblava veure un cos a fora de l’habitació que compartia amb la seva parella, Saevar Ciesielski”. Les declaracions confuses d’Erla van acabar amb la detenció d’ella, Saevar i quatre amics, tots ells joves que flirtejaven amb ampliar les portes de la percepció gràcies al LSD. “Al cap de setmanes d’interrogatoris i seguint mètodes poc protocol·laris, la policia va aconseguir la seva confessió”, diu Adeane.

El més interessant del cas –i que va motivar l’autor a rescatar la història anys després– va ser posar en dubte que Erla i els seus amics cometessin cap crim. A més dels dietaris dels inculpats, en què es declaren innocents, el periodista recorre a l’opinió experta del psicòleg forense Gísli Guðjónsson: “Va ser ell qui em va parlar per primera vegada de la síndrome de la desconfiança en la pròpia memòria”. Segons el psicòleg, “la reclusió solitària, l’allunyament del teu entorn i tenir una personalitat influenciable” et poden fer arribar a “mentir” sobre tu mateix. Fins i tot arribar a fer-te creure que vas col·laborar en l’assassinat de dos nois que, “sense tenir cap relació entre ells, van esfumar-se, ara fa 45 anys”. El misteri continua obert.