BarcelonaLa vida i la literatura són dues realitats inseparables per a l'escriptora argentina Camila Sosa (Córdoba, 1982). A la seva primera novel·la, Las malas (Tusquets, 2019), ja va demostrar que les seves creacions no es poden deslligar d'allò que li passa, i que lectors i crítica ho celebren. Amb aquell llibre Sosa va aconseguir una vintena de traduccions i va rebre premis com el Sor Juana Inés de la Cruz de la Fira del Llibre de Guadalajara i el Finestres a la millor novel·la en llengua castellana. Després de publicar el 2022 el recull de contes Soy una tonta por quererte (Tusquets), Sosa torna a la novel·la amb Tesis de una domesticación (Tusquets), la història d'una actriu travesti en el seu moment de glòria però engabiada en un matrimoni convencional.

La protagonista, diu Sosa, "està lligada a una esclavitud com la dels replicants de Blade runner (1982) o la dels robots de la sèrie Westworld (2016)", però ignora la seva domesticació fins al final del llibre. "Habita un món que no li és propi, que no entén i li fa mal", afegeix l'escriptora. Aquest món s'articula a través del matrimoni amb un advocat exitós i homosexual amb qui ha reproduït el model de família convencional: han adoptat tots els privilegis de la vida burgesa i ella ha abraçat cegament la vida domèstica.

Experiències per ser escrites

Tot i que no es tracta d'una novel·la autobiogràfica, Sosa assegura que la protagonista és pràcticament clavada a ella. "Soc jo mirant-me al mirall. Té a veure amb la meva por d'enamorar-me i de formar la meva pròpia família", diu l'autora que, a diferència de la protagonista, ha defugit el matrimoni. Acostumada a exposar-se sense pudor, ho exemplifica amb la seva última relació: "Quan la parella em va dir que em volia presentar els seus cosins, tot va començar a anar malament, perquè era un gest per convertir-nos en una parella corrent. Si una experiència no val la pena per escriure-la, com era el cas, no m’interessa".

Això no treu, però, que mantenir aquesta filosofia vital sigui fàcil. "La rebel·lia sentimental costa molt cara perquè les persones van on se senten segures, a la institució que les protegeix", subratlla Sosa, que lamenta l'absència de models familiars divergents en l'art. Dos exemples que fugen de la norma són, diu, la sèrie La Mesías (2023) i les obres de Gabriela Wiener. "El mateix passa amb els fills. Sempre es parla de tenir-los, adoptar-los, comprar-los. No es contempla la possibilitat de renunciar-hi", diu l'escriptora. 

Contra el concepte de "dona trans"

Per definir-se a ella mateixa i a la seva protagonista, Sosa utilitza el terme dona travesti i explica que rebutja el concepte dona trans. "A Llatinoamèrica sempre hem estat catalogades de travesti. Rere aquesta paraula hi ha un aparell polític, et remet a la nit, el semen, la violència. És un terme molt més literari que dona trans, que sembla una identitat nascuda d'una planta", argumenta Sosa. També reivindica la presència d'aquestes figures en la creació artística més enllà del tràmit o per blanquejar una obra. "Ara a les produccions hi ha una travesti, una grassa, una persona homosexual. Em genera rebuig, perquè veig la falta de creativitat. A la meva obra hi ha travestis, però del que estic més orgullosa és que són interessants, no només travestis", reivindica.

Tesis sobre una domesticación va aparèixer publicada el 2019 a l'editorial argentina Página/12 i més tard va prendre forma de pel·lícula –que ja s'ha rodat i està pendent d'estrena–. Després de la filmació, Sosa va reescriure el llibre en el manuscrit que ara publica Tusquets i que, segons l'escriptora, s'ha enriquit gràcies a tot el que ha llegit i tot el que ha viscut durant aquest temps.