BarcelonaEncara amb el record recent de Llegats vivents –recital del 17 d'abril en què van participar autors com Feliu Formosa i Antonina Canyelles–, el Palau de la Música s'ha tornat a omplir aquest dimecres per escoltar la música verbal de cinc poetes en la cloenda del festival Barcelona Poesia i les hipnòtiques intervencions sonores d'Aurora Bauzà i Pere Jou.

"Tu volies / un amor / dolç i llarg, / dens, manyac... / I jo que / sols volia / dir-te'l nom: / sang d'amant!", clamava la veu més jove de la vetllada, Raquel Santanera (Manlleu, 1991), l'única d'expressió catalana, rebuda amb aplaudiments i algun crit, igual que Joseba Sarrionandia. Queden lluny els recitals maratonians de fa més d'una dècada, en què havien arribat a participar una desena d'autors i l'acte s'allargava durant dues hores. La 39a edició ha reunit cinc veus de primera, que juntes formaven un còctel d'una singularitat remarcable. El primer a aparèixer damunt l'escenari, amb la cerimoniositat que el caracteritza, ha estat Francisco Ferrer Lerín (Barcelona, 1942): el poeta i ornitòleg especialitzat en aus necròfagues ha ofert una breu mostra del seu univers fosc, sentenciós i un punt divertit, convocant partides de cartes en casinos de províncies, nens que xuclen els ous de les gallines o un somni en què el mateix Ferrer Lerín torna trenta anys després d'haver mort. "No queda nadie de aquel tiempo –ha declamat–. Y no puedo preguntar a esa gente extraña, por qué no me oyen y, quizá, ni me ven. No debí volver".

El recital ha arribat a un dels seus punts àlgids quan Joseba Sarrionandia (Iurreta, 1958) ha llegit, en basc, La poesia és morta, però no he estat jo: "Potser va escanyar-la algun d'aquells poetes / que es fan dir poetes", ha assegurat, amb ironia, al tram final, en un auditori ple de candidats potencials a contribuir a aquest decés. Abdellatif Laabi (Fes, 1942) no ha pogut viatjar a Barcelona per problemes de salut, però ha estat present a través de la lectura dels poemes previstos. En un d'ells, el poeta marroquí assegura que "la copa és plena", però no d'alegria, sinó de "desesperança", "sang", "llàgrimes", "escarni" i "còlera". El Festival Internacional de Poesia de Barcelona també ha descobert al públic català la veu introspectiva de l'eslovena Anja Zag Golob (Slovenj Gradec, 1976). Asseguda en una cadira enmig de l'escenari, ha fet començar un dels seus poemes més representatius així: "Saps què faig ara? / La nit és una massa que fermenta i jo et faig l'amor". "En silenci i bestialment", ha matisat més endavant. "Devoro carn, empasso sang / que va ruixant-ho tot mentre et faig l'amor", ha insistit. I al final, després de "la crida del cor ardent", l'únic que quedava, dins el poema i entre els assistents, era la tristesa.