Novetat editorial
Barcelona

Cinc fragments de 'Teoria King Kong', l'assaig feminista de Virginie Despentes

L'Altra publica un dels llibres indispensables de l'escriptora i directora de cinema francesa

Virginie Despentes, l'any 2016, a Barcelona / CÈLIA ATSET Zoom

Novel·lista i directora de cinema, Virginie Despentes (Nancy, 1969) no s'ha pogut llegir fins ara en català. L'Altra acaba de publicar un dels seus assajos autobiogràfics més coneguts i combatius, 'Teoria King Kong', publicat en francès l'any 2006. Traduït per Marina Espasa i amb pròleg de Maria Cabrera Callís, es tracta d'un manifest feminista demolidor que ataca el discurs benpensant sobre l'experiència femenina, el matrimoni i la maternitat i que aborda temes tan polèmics com la violació, la prostitució i la pornografia.

El 1993, amb només 24 anys, Despentes va aconseguir una gran popularitat amb la novel·la 'Fóllame', que ella mateixa va adaptar al cinema. Des de llavors ha publicat novel·les com 'Las perras sabias' (1996), 'Bye bye blondie' (2003), 'Apocalypse bébé' (2010) i la trilogia 'Vernon subutex', publicada entre el 2015 i el 2017 a França, i de la qual s'han venut més de 600.000 exemplars.

Seleccionem, a continuació, cinc fragments il·lustratius de 'Teoria King Kong':

1. "Escric d'entre les lletges, per a les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les mal follades, les infollables, les histèriques, les tarades, per a totes les excloses del gran mercat de la tia bona. I començo per aquí perquè quedi clar: no em disculpo per res, no he vingut a queixar-me. No em canviaria per ningú, perquè ser la Virginie Despentes em sembla que és més interessant que cap altra ocupació".

2. "L'ideal de dona blanca, seductora però no puta, ben casada però no anul·lada, treballadora però que no ha tingut gaire èxit per no eclipsar el seu marit, prima però no obsessionada amb el menjar, que es mantingui jove per sempre sense deixar-se desfigurar per la cirurgia estètica, mare realitzada però no acaparada pels bolquers o els deures d'escola, bona mestressa de casa però no minyona tradicional, culta però menys que un home, aquesta dona blanca feliç que ens plantifiquen tota l'estona davant els nassos, aquella a qui hauríem de fer l'esforç d'assemblar-nos, a part que té una pinta de matar-s'hi molt per no gran cosa, de tota manera no me l'he trobada mai, enlloc. Estic convençuda que no existeix".

3. "La presa de pèl total és el mètode contemporani i sistemàtic de la doble obligació: 'Feu fills, és fantàstic i us sentireu més dones i més completes que mai', però feu-los en una societat que s'enfonsa, on la feina assalariada no està garantida per a ningú, però sobretot no per a les dones. Pariu on l'habitatge és precari, on l'escola ha dimitit, on els nens estan sotmesos a les agressions mentals més depravades a través de la publicitat, la tele, internet, les empreses de refrescos i companyia. Sense fill, no hi ha felicitat femenina, però educar nens en condicions decents serà gairebé impossible. Cal, sigui com sigui, que les dones se sentin fracassades".

4. "Després de la violació, l'única actitud tolerada és la violència contra una mateixa. Engreixar-se vint quilos, per exemple. Sortir del mercat sexual perquè ens han espatllat, negar el nostre desig. A França, no es maten les dones a qui els ha passat això, però s'espera que tinguin la decència d'assenyalar-se com a mercaderia feta malbé, intoxicada. Putes o lletges, que surtin de manera espontània del viver de les casables".

5. "La part de promoció del meu curro d'escriptora mediàtica sempre m'ha sobtat per les semblances que té amb l'acte de prostituir-se. Amb la diferència que quan diem 'soc una puta', tenim tots els salvadors a favor nostre, i quan diem 'surto a la tele', tenim els gelosos en contra. Però el sentiment de no pertànyer-se del tot, de vendre el més íntim, d'ensenyar el que és privat, és exactament el mateix".