ACTUALITAT

Retalls de la Barcelona literària

El nou ‘Mapa literari de Barcelona’ proposa una mirada a la literatura que s’ha escrit a la capital catalana, als escriptors que hi han viscut i als espais on els llibres són protagonistes. Hi apareixen des de Mercè Rodoreda fins a Josep Pla, George Orwell, Joan Sales, Montserrat Roig, Mario Vargas Llosa i J.V. Foix

Retalls de  la Barcelona literària Zoom

“Una ciutat sense escriptors queda buidada de la seva essència de ciutat”, deia la filòsofa María Zambrano. Barcelona ha fet mèrits durant segles -tant a nivell creatiu com pel que fa a l’empenta del sector editorial- perquè la literatura sigui un dels seus pilars culturals, tant en llengua catalana com castellana. El Mapa literari que acaba de posar en circulació l’oficina Barcelona Ciutat de la Literatura, que va arrencar coincidint amb la selecció de la Unesco per formar part de la xarxa literària de ciutats literàries a finals del 2015, vol demostrar la força de la capital catalana en aquest camp.

“El mapa va ser un dels meus objectius des que vaig acceptar l’encàrrec de portar l’oficina -diu Marina Espasa, que en aquest projecte ha comptat amb la col·laboració dels periodistes Víctor Fernández i Joan Safont-. S’ha acabat materialitzant de dues maneres, físicament i a nivell digital. La primera, a més de situar els llocs on van viure 68 autors i autores també inclou 25 llibres importants per a la ciutat, diversos espais literaris, fundacions, biblioteques especialitzades i bars, restaurants i hotels freqüentats per autors en diversos moments històrics”. Un cop d’ull ràpid al mapa físic mostra diversos districtes atapeïts com Sarrià -amb els autors del boom, però també amb Foix, Verdaguer i Ferrater- i Ciutat Vella -amb Guimerà, Capmany, els germans Moix i George Orwell-. Hi ha, en canvi, grans zones despoblades de literatura, com ara Nou Barris, Sants, Sant Andreu i Sant Martí. “Mitja ciutat està pràcticament buida -comenta Espasa-. D’això podríem deduir-ne que durant molt de temps qui podia escriure era perquè pertanyia a una classe social amb certs privilegis. A Sant Andreu només hi ha el dramaturg Ignasi Iglésias, al Poblenou Xavier Benguerel i al Carmel hi tenim Joan Sales. Si d’aquí 50 anys es fes un altre mapa, la foto seria molt diferent”.

Autors morts, llibres vius

Una altra de les raons d’aquesta desforestació literària en àmplies zones de la ciutat és que tots els autors de qui s’assenyala el domicili són morts. Tots menys Mario Vargas Llosa. “Tenint en compte que hi havia Gabriel García Márquez i que vivien molt a prop l’un de l’altre hauria semblat un oblit”, explica Espasa. El mapa físic, que es pot adquirir de manera gratuïta a les biblioteques i a les oficines del Palau de la Virreina -se n’acaben de reimprimir 3.000 exemplars més-, tampoc oblida autores com Montserrat Roig, Irene Polo, Rosa Maria Arquimbau, Felícia Fuster i Aurora Bertrana. L’apartat dels 25 llibres barcelonins recomanats arrenca amb La febre d’or, de Narcís Oller (1890), i arriba fins a La meitat de l’ànima, de Carme Riera (2004). Hi ha força autors vius en la selecció, des de Maria Barbal fins a Enric Casasses, Francisco Casavella, Jaume Cabré i Enrique Vila-Matas. “El més jove és Carlos Ruiz Zafón, nascut el 1964, amb La sombra del viento ”, diu.

La segona materialització del mapa és una web vinculada al projecte on hi ha nou rutes preparades per Maria Nunes, Albert Forns i Anna-Priscila Magriñà. N’hi ha de més arquetípiques, com la de les Rambles i la del Barri Xino, però d’altres proposen una mirada a la Gràcia dels poetes, a la Barceloneta i al Besòs. “A la web hi ha també totes les llibreries de la ciutat, més de 300, les biblioteques públiques, estàtues, bustos i monuments a escriptors i fins i tot els centres docents amb nom literari”.

Al maig s’instal·larà el primer intèrfon poètic a la ciutat, situat al bar Horiginal, al número 29 del carrer Ferlandina, un dels escenaris de la ciutat on s’hi ha recitat més poesia. La tria dels domicilis dels 68 autors inclosos al mapa hauria d’anar acompanyada de la instal·lació de plaques que les marquessin; els 25 llibres s’haurien d’assenyalar amb plaques metàl·liques a terra. Així, al Parc de Montjuïc hi hauria d’haver un recordatori sobre La xava de Juli Vallmitjana, la Via Laietana hauria d’homenatjar Vida privada, de J.M. de Sagarra, i el carrer de l’Arc del Teatre, al final del Paral·lel, hauria d’evidenciar que Jean Genet hi va ambientar l’emblemàtic Diari del lladre.