Literatura
Barcelona

Ressuscitar el vampir de les lletres catalanes

L’any dedicat a Joan Perucho inclourà exposicions, rutes, conferències i reedicions de la seva obra

Joan Perucho Zoom

Els cent anys del naixement d’un autor són un bon moment per fer balanç de la repercussió i vigència de la seva obra. En el cas de Joan Perucho, nascut el 7 de novembre del 1920 a Barcelona, el departament de Cultura de la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes han programat –amb una partida inicial de 75.000 euros– una cinquantena d’actes amb l’objectiu de renovar els lectors de l’autor de Les històries naturals i Llibre de cavalleries.

“A la dècada dels 80, el moment en què ens vam conèixer, Perucho era respectat però estava mal vist, perquè la seva literatura d'imaginació contrastava amb el corrent dominant, que era molt més polític –recorda Julià Guillamon, comissari de l’any dedicat a l’escriptor–. Recordo la faixa d’una edició d’una traducció seva que ressaltava el seu hedonisme dient que el que s'hi trobava eren «vinos, venenos y cortesanas francesas»”. Segons Guillamon, el boom actual de literatura fantàstica és degut, en part, a precursors com Perucho. “Va ser el primer autor que va parlar de Lovecraft al país –continua–. De fet, un relat explícitament lovecraftià va acabar formant part d'una antologia d’Alianza, Los mitos de Cthulhu, de la qual es van vendre un fotimer d’exemplars. Va ser l’únic autor espanyol inclòs en aquell llibre, on hi havia sobretot nord-americans”.

Guillamon, que ha reescrit recentment l’assaig Joan Perucho i la literatura fantàstica (Empúries, 2020) i ha publicat la biografia de referència sobre l’autor, Cendres i diamants (Galàxia Gutenberg, 2015), va quedar fascinat per la capacitat de l’escriptor d’anar sumant interessos a dins de la seva obra: el pop, la màgia, la història, el món de l’art, la gastronomia, els còmics i el fantàstic. Perucho ha sigut un dels "vampirs" més il·lustres de les lletres catalanes, no només perquè aborda el tema en una de les seves novel·les més conegudes, Les històries naturals, sinó per la capacitat d’integrar les seves aficions i gustos en contes, poemes i assajos.

Un personatge extraordinari
“La creació més important de Perucho va ser ell mateix –diu Guillamon–. Es movia per casa seva com si fos un teatre, envoltat de llibres antics i quadres. La seva gesticulació era extraordinària. I la manera de parlar també: trufava el seu discurs de paraules que no he sentit a ningú més”. Guillamon ha volgut encomanar l’entusiasme que sent per l’escriptor a la programació de l’any dedicat a Perucho. Hi haurà una exposició itinerant, Vampirs!, que anirà mutant en funció del lloc on es vegi: a Madrid inclourà gravats de Goya; a Morella es fixarà en la primera guerra carlina, on Perucho ambienta Les històries naturals; a Banyoles inclourà peces del Museu Darder, i a Barcelona, part del fons del Museu de Ciències Naturals. “Hi haurà actes en pràcticament tots els llocs on va viure Perucho”, promet Guillamon. A més dels municipis citats s’hi afegiran Morella, Reus, Berga, Gandesa –que fins i tot dedicarà un vi a l’escriptor– i Albinyana, on Perucho hi va tenir casa. “Com no podia ser d’altra manera, hi havia un fantasma –diu el comissari–. Jo no el vaig veure, però la pintora Amèlia Riera sí”.

Entre els espectacles programats destaca la lectura dramatitzada d'El mèdium, de Josep Pedrals i Laura Pau. S’organitzarà també un col·loqui acadèmic, i a la CATCON, convenció catalana de ciència-ficció i fantasia de Vilanova i la Geltrú, se li dedicaran diverses sessions. El servei de biblioteques de la Generalitat programarà també conferències itinerants sobre Perucho: “Hem procurat que hi hagi representats també alguns dels autors joves que el llegeixen i el citen com a referent”.