Obituari
Barcelona

Mor el novel·lista i dramaturg suec Per Olov Enquist

L'autor, de 85 anys, va tenir un gran èxit internacional amb 'La nit de les tríbades'

Per Olov Enquist / VIQUIPEDIA Zoom

L'últim llibre que va publicar Per Olov Enquist, mort als 85 a conseqüència d'una llarga malaltia, va ser El libro de las parábolas (2013, a Destino en castellà), un volum de memòries que, igual que havia fet a Otra vida (2008), el novel·lista havia escrit en tercera persona. Hi explicava, en un estil fred però paradoxalment emocionant, la relació d'amor del jove Per amb una dona més gran quan tenia 15 anys. 

Així es tancava la trajectòria d'un autor reconegut internacionalment a partir de La nit de les tríbades, obra de teatre que en català va traduir Guillem-Jordi Graells i es va estrenar al Teatre Lliure de Barcelona la tardor del 1978. Anna Lizaran va rebre el premi Margarida Xirgu per la seva interpretació en aquesta obra, vertebrada pel pessimisme que abunda en bona part de la seva producció. Quan va arribar a Catalunya, l'èxit d'Enquist ja havia començat a créixer: l'any anterior, un productor de Broadway havia invertit més de 200.000 euros per muntar l'obra a Nova York, i el seu olfacte la va encertar, perquè ha acabat sent el dramaturg suec més representat del segle XX.

De la Il·lustració als estralls de l'alcoholisme

Enquist va compaginar l'escriptura de teatre amb la de guions –va signar el de Pelle el conqueridor, de Bille August (1987)– i de novel·les. El 1968 va publicar Legionärerna (Els legionaris) i va guanyar el premi de literatura del Consell Nòrdic d'aquell mateix any. Tres dècades després, amb La visita del médico de cámara –en castellà a Nórdica– va aconseguir una vintena de traduccions: hi explicava la vida del metge del rei danès Cristian VII, que va aconseguir introduir una sèrie de reformes progressistes per oferir més llibertat al poble quan tot just començava la Il·lustració, i alhora va mantenir una relació tan apassionada com tràgica amb la jove consort del monarca dement. 

Nórdica també ha publicat dues de les novel·les més apreciades d'Enquist, La partida de los músicos (1978) i La biblioteca del capitán Nemo (1991), sobre l'intercanvi de nadons acabats de néixer en un petit poble per abordar la càrrega del bessó desaparegut que, segons l'autor, tots portem a dins. 

L'any 2008, Per Olov Enquist va publicar Otra vida, on abordava per primera vegada –i amb una duresa remarcable– el seu alcoholisme. "La memòria funciona com aquells calendaris d'advent dels quals vas obrint finestretes amb una sorpresa a dins –hi escrivia–. Et donen certa informació aparent, però fins que no t'hi capbusses no en treus res".