Literatura
Barcelona

Mor Bernat Lesfargas, un dels grans traductors del català al francès

Entre els autors que havia traduït hi ha Joan Sales, Mercè Rodoreda, Jesús Moncada i Quim Monzó

Mor Bernard Lesfargues, un dels grans traductors del català al francès Zoom

"La meva primera trobada amb el català, aquesta llengua gairebé germana de l’occità, es remunta al 1940 o al 1941 –escrivia el traductor Bernat Lesfargas el 2008, a la revista Visat–. Havia descobert, a la Biblioteca Municipal de Brageirac, uns exemplars de 'La Revista de Catalunya', impresos a França després del replegament dels intel·lectuals catalans". Més endavant, Lesfargas, que havia nascut a Brageirac (Perigord francès), l'any 1924, va descobrir Jacint Verdaguer, i quan ja era professor titular d'universitat es va proposar fer la tesi doctoral sobre Francesc Eiximenis, però de seguida li van fer entendre que "especialitzar-se en català no portava enlloc, i sobretot no ajudava a obtenir un lloc de treball en una facultat".

Així i tot, Lesfargas –que ha mort aquest dijous als 93 anys– va persistir en el seu interès pel català: "El 1960 vaig dedicar un número de la revista 'Le Pont de l’Épée' a la poesia catalana contemporània; hi havia textos i traduccions de Joan Argenté, Blai Bonet, Josep Vicenç Foix, Carles Riba, Jordi Sarsanedas i Màrius Torres. I dos anys després, el 1962, l’editorial Gallimard em va publicar la traducció de la famosa novel·la de Joan Sales 'Incerta glòria' (amb el títol de 'Gloire incertaine'), en una versió que, evidentment, eludia la censura".

Una dedicació destacada i prolífica

Des de llavors, Lesfargas va combinar la traducció de novel·les en castellà i català. El 1971 Gallimard va publicar la seva versió –feta juntament amb Pere Verdaguer– de 'La plaça del diamant', de Mercè Rodoreda. A partir de 1986, quan va publicar 'El carrer de les camèlies', també de Rodoreda, Lesfargas ja només va traduir del català al francès. Entre la vintena de títols dels quals es va ocupar durant les últimes tres dècades hi ha 'Camí de sirga', de Jesús Moncada (1992), 'La magnitud de la tragèdia', de Quim Monzó (1992), 'Cròniques de la veritat oculta', de Pere Calders (2002), 'Quanta, quanta guerra', de Mercè Rodoreda (2008) i 'Les veus del Pamano', de Jaume Cabré (2009).

L'aportació de Bernat Lesfargas –que també va ser editor i poeta en occità i francès– és tan destacada que la biblioteca de traducció de l'Institut Ramon Llull porta el seu nom.