ARA
Barcelona

Mor Antonio Ferres, escriptor emblemàtic del realisme social

Va escriure 'La piqueta', que és un símbol de la injustícia i la repressió durant la postguerra

Antonio Ferres en una imatge d'arxiu / EFE/GUSTAVO CUEVAS Zoom

L'escriptor Antonio Ferres (Madrid, 1924-2020) ha mort aquest diumenge als 96 anys, segons ha confirmat l'editor Javier Santillán a l'agència Efe. Ferres va ser un dels autors més emblemàtics del realisme de mitjans del segle XX. Va publicar 29 llibres i un dels més icònics va ser La piqueta (1954), la seva primera novel·la, que es va convertir en un símbol de la injustícia i la contenció durant els anys de postguerra i el franquisme. Ferres va escriure La piqueta quan tenia 35 anys i la novel·la és un dels títols més representatius de l'anomenada novel·la social de postguerra.

Ferres va ser professor, assagista, novel·lista i poeta i va exercir a diverses universitats dels Estats Units i de Mèxic, on ensenyava teoria de la literatura. La seva activitat política li va costar un doble exili: primer, amb 30 anys, va haver de fugir a França i després se'n va haver d'anar als Estats Units, a Mèxic i al Senegal. Abans de marxar d'Espanya va publicar Caminando por Las Hurdes (1960) amb Armando López Salinas, un llibre que va aconseguir una forta popularitat i que es va traduir a diversos idiomes. Ferres també és autor de Con las manos vacías (1964), guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona, i del llibre de viatges Tierra de olivos (1964). L'escriptor, que va tornar a Espanya el 1976, formava part de l'anomenada generació dels 50 juntament amb autors com Juan García Hortelano, Rafael Sánchez Ferlosio, Carmen Martín Gaite, Luis Martín Santos i Ana María Matute, entre d'altres. 

Una novel·la "en una Espanya aixafada"

Tot i que moltes de les seves obres van patir els efectes de la censura, a La piqueta Ferres utilitzava una simbologia oculta i un llenguatge que no explicitava que els seus personatges havien sigut víctimes d'una guerra. Això va permetre que la novel·la es publiqués en ple franquisme i que Ferres fos considerat un dels principals autors de la seva generació. L'escriptor assegurava, però, que ell no buscava "fer una denúncia, sinó una novel·la" en un context en què "Espanya estava aixafada". A La piqueta, Ferres relata el drama i l'angoixa que pateix una família d'immigrants del sud d'Espanya que viu al barri madrileny d'Orcasitas. Els protagonistes viuen sota l'amenaça que casa seva sigui destruïda per una ordre municipal.

Ferres va ser un escriptor prolífic que a partir del 1997 va començar a publicar poesia sense abandonar la narrativa i que va seguir creant fins al final del seu temps. El 2010 va publicar París y otras ciudades encontradas, un poemari que mostra la seva fascinació pels viatges, i el 2017 va escriure juntament amb Gloria Fernández Sánchez Madrid revisitado. El mateix any també va aparèixer El color amaranto, un volum amb els contes complets de l'escriptor.  

L'editor de Gadir, Javier Santillán, va rescatar fa poc més d'una dècada l'obra de Ferres de l'oblit, en especial els títols més significatius de la seva primera producció. "Era una ànima lliure, allunyada de partits polítics i cercles literaris", assenyala Santillán, que considera Ferres "un gran novel·lista però també un excel·lent poeta". L'editor defensa que l'obra de Ferres "és molt rica" i que s'ha tractat "injustament" malgrat la seva gran quantitat de títols i varietat de gèneres. "La piqueta és una novel·la que està per sobre d'El Jarama de Rafael Sánchez Ferlosio", afegeix Santillán.