Literatura
Barcelona

Javier Sierra guanya el premi Planeta 2017 amb un 'thriller' sobre el Sant Grial

L'autora finalista és Cristina López Barrio amb la novel·la 'Niebla en Tánger'

Javier Sierra, amb el Planeta / MANOLO GARCIA Zoom

Els llibres que escriu Javier Sierra (Terol, 1971) “volen fer caminar els lectors pels núvols”. Per llegir “sobre les coses tangibles i quotidianes ja tenim el telenotícies”, afirma Sierra, guanyador del 66è premi Planeta amb 'El fuego invisible', una novel·la que aborda un d’aquells grans enigmes de la història que tan popular l’han fet entre els lectors: el Sant Grial, que és capaç de donar la immortalitat a qui en begui. “Escrivint al llarg dels anys he descobert que és en la paraula on resideix la força creativa de la nostra civilització. Aquesta novel·la se centra precisament en el poder de la paraula. Allà es troba l’origen de la bondat i la maldat”, va dir Sierra en recollir el premi al Palau de Congressos de Barcelona.

El fuego invisible, que rebrà els 601.000 euros del Planeta, és un thriller que arrenca amb l’arribada d’un professor de la Universitat de Dublín a Madrid per assessorar un grup d’estudiosos que segueixen la pista del Grial tant a la literatura com a les arts. Després que Chrétien de Troyes relligués l’objecte amb el cavaller Perceval a 'El conte del Graal' - roman inacabat de finals del segle XII-, la llegenda va anar creixent i ramificant-se en curioses variacions gràcies a poetes com Wolfram von Eschenbach i Robert de Boron, el primer que va relacionar el Grial amb el calze del qual Jesucrist va beure durant l’últim sopar i que Josep d’Arimatea va fer servir per recollir la sang del Messies després de ser crucificat al Gòlgota.

La fascinació per aquest objecte va molt més enllà de l’època medieval: al segle XIX, el poeta Alfred Tennyson va escriure un cicle d’idil·lis en què el Grial té una importància significativa, i Richard Wagner va consagrar-hi l’òpera Parsifal. L’ombra del calze va arribar, en clau de paròdia, fins a la pel·lícula 'Els cavallers de la taula quadrada' (1977), dels Monty Python. I Dan Brown, a 'El codi Da Vinci' (2003), dedicava unes quantes pàgines a confondre els lectors amb noves pistes sobre el calze.

El misteri de la novel·la de Sierra, però, arrenca quan un dels estudiosos amb qui el protagonista d’'El fuego invisible' ha entrat en contacte apareix assassinat. A partir d’aquí, el professor investigarà el crim a mesura que continua aprofundint en la laberíntica llegenda del Grial.

El misteri de l’èxit

Sierra va debutar l’any 1998 amb 'La dama azul' (MR Ediciones), però no va ser fins al cap de tres novel·les que va ser finalista al desaparegut premi Ciudad de Torrevieja gràcies a 'La cena secreta' (Plaza & Janés, 2004), centrada en la pintura mural que Leonardo da Vinci va fer per al convent de Santa Maria delle Grazie, a Milà -un altre interès compartit amb Dan Brown-. La novel·la es va convertir en un dels èxits de vendes més sonats de la literatura espanyola de la dècada, amb més de tres milions d’exemplars venuts i publicada a 42 països. Sierra, que havia col·laborat en la fundació de la revista esotèrica 'Año Cero' i col·laborava al programa de televisió 'Cuarto milenio', va trigar set anys a publicar una altra novel·la, 'El ángel perdido' (Planeta, 2011), on explicava la recerca de dues pedres que permeten el contacte amb entitats sobrenaturals per part d’una restauradora a la qual han segrestat el marit a Turquia.

Després d’'El maestro del Prado' (2013), va reescriure El secreto egipcio de Napoleón (2002) i en va sortir 'La pirámide inmortal' (2014). “Escrivint he trobat respostes que són intransferibles, com ara que hi ha vida després de la mort -afirma-. Encara que en tinc la convicció, no ho puc demostrar. En una era en què tot està condicionat per la raó, apel·lo a l’instint”.

Una història d'amor i misteri

Cristina López Barrio (Madrid, 1970), finalista del Planeta amb 'Niebla en Tánger', és una autora que, com Sierra, es va donar a conèixer a través de Plaza & Janés, segell de Penguin Random House. Va ser amb 'La casa de los amores imposibles' (2010), que s’ha publicat a una vintena de països. L’autora, que llavors treballava en un bufet d’advocats, havia escrit la novel·la amb les eines que li va proporcionar el taller d’escriptura creativa a què s’havia matriculat. Set anys després d’aquest debut per al públic adult -el 2009 havia provat sort amb els lectors adolescents a 'El hombre que se mareaba con la rotación de la Tierra'-, López Barrio ha estat recompensada amb els 150.250 euros del segon premi de la vetllada de Planeta amb 'Niebla en Tánger', una història de misteri que arrenca amb una aventura entre una mestressa de casa i un desconegut en una habitació d’hotel. Després de la trobada, la protagonista només es queda amb un amulet i la novel·la que l’amant llegia. Intrigada per l’home, acaba anant a parar a Tànger, on va descobrint els vincles entre el llibre que llegeix i la vida d’aquell estrany que li ha robat el cor.

“És una novel·la molt pròxima a la meva història emocional. Una novel·la bestiola, com deia Cortázar, que no et deixa de cap manera, una novel·la que va ser foc fins que va acabar de ser escrita”, diu López Barrio, que va aconseguir el somni de dedicar-se només a la literatura amb la seva tercera novel·la, 'Tierra de brumas' (2015). L’aposta de Planeta fa pensar que els seus llibres tenen un futur comercial encara més prometedor que el que han demostrat fins ara.