SORAYA MELGUIZO

Una Itàlia dividida recorda la veu de l’infern nazi

El país natal de Primo Levi celebra el centenari del seu naixement mentre l’aparició del fantasma del feixisme alarma alguns intel·lecuals

Una Itàlia dividida recorda la veu  de l’infern nazi / WIKIPEDIA Zoom

Primo Levi, que es va suïcidar fa 30 anys i havia sobreviscut a l’infern d’Auschwitz, descansa en una sepultura pràcticament anònima i amagada entre les males herbes del Cementiri Monumental de Torí. Sobre la seva làpida, situada en un racó dedicat als jueus difunts, apareix el seu nom i el número que li van tatuar quan va arribar al camp de concentració: 174517. Amb motiu del centenari del seu naixement, el pròxim 31 de juliol, Itàlia recorda l’intel·lectual amb nombroses iniciatives mentre el fantasma del feixisme reviu en el país transalpí.

“Els valors que Primo Levi ha transmès, especialment la necessitat de no oblidar el que va succeir durant la Segona Guerra Mundial com a tràgica conseqüència del menyspreu dels drets de les persones, constitueixen una base fonamental per a una societat pacífica i una convivència civil respectuosa. La força de la seva lliçó ha superat les fronteres nacionals i s’ha convertit en un símbol del patiment universal”, va dir el president de la república italiana, Sergio Mattarella, recordant el centenari del naixement de l’escriptor durant la inauguració del Saló del Llibre de Torí, la fira del sector més important que se celebra a Itàlia, que aquest any va retre homenatge a un dels seus ciutadans més il·lustres.

Un homenatge que va quedar entenebrit per la invitació a l’editorial Altaforte, que va fundar Francesco Polacchi, que s’ha declarat obertament feixista i vinculat al partit d’extrema dreta CasaPound. Altaforte era a la fira del llibre de la ciutat italiana perquè presentava un llibre-entrevista amb el líder de la Lliga, Matteo Salvini. “Crec que la cultura és cultura vingui d’on vingui. Jo soc antifeixista, anticomunista, antiracista, antinazista i tots els antis possibles. I no parlo de futbol”, va dir Salvini per intentar apaivagar els ànims. L’organització va acabar cedint a les pressions i retirant la invitació a l’editorial per evitar que altres escriptors desertessin de la fira tal com havien amenaçat de fer.

La polèmica va tornar a posar de manifest una evidència: cada cert temps, el fantasma del feixisme reapareix a Itàlia. Avui, vigília del 29 de juliol, centenars de nostàlgics marxaran pels carrers de Predappio, el poble natal de Benito Mussolini, per retre homenatge al tirà en el 136è aniversari del seu naixement. La cripta on reposen les restes del dictador estarà oberta per desig exprés de la família.

Alguns interpreten l’auge dels partits d’extrema dreta i les manifestacions nostàlgiques com un senyal d’alarma, mentre que n’hi ha d’altres que defensen que el feixisme en el país transalpí està mort i enterrat. “El feixisme flota en les nostres consciències en un estat quasi fantasmal, i és utilitzat d’una manera tendenciosa pels diferents parts polítics”, va assegurar en una entrevista a Il Sole 24 Ore l’escriptor Antonio Scurati, guanyador de l’últim premi Strega (el guardó literari més prestigiós del país) amb M. El fill del segle, una biografia novel·lada sobre l’ascens al poder del Duce.

L’historiador Alberto De Bernardi es preguntava recentment en el seu últim assaig si era comparable l’expansió del populisme d’esquerres i dretes amb l’auge del feixisme del segle passat, i malgrat que no és l’opinió més estesa entre els intel·lectuals italians, rebutjava qualsevol paral·lelisme: “El nacionalisme declinat en clau sobiranista té molts pocs punts en comú amb la idea de nació de l’era de l’imperialisme i l’hegemonia proteccionista, així com el retorn del racisme i de la xenofòbia, que avui es recolzen en una visió tancada de la societat, oposada a la integració i el mestissatge cultural, més que en la teorització d’una superioritat biològica de la raça blanca defensada pel món científic i acadèmic com va passar a l’Europa dels anys 40 del segle XX”.

El desllorigador el dona Ernesto Ferrero, president del Centre Primo Levi, que defensa que tot el que l’autor de Si això és un home diu està més d’actualitat que mai: “Llegir Primo Levi ens fa entendre d’una vegada per totes que només la gran literatura i l’art seran capaços de salvar-nos de les aigües del diluvi general”.