BarcelonaLa passió per la lectura pot fer-te cometre heroïcitats com ara impulsar el teu propi projecte editorial. És el que els ha passat, simultàniament, des de Barcelona i sense estar en contacte, als equips de Flanêur i Las Afueras, que acaben de publicar els seus primers títols. Per trobar les arrels de Flâneur cal acudir a la revista literària El funàmbul, que tres anys i mig enrere va llançar el primer número, un monogràfic enlluernador sobre Bruno Schulz. “La revista es va rebre com un bolet estrany, però em va servir per conèixer força gent del món cultural del país”, recorda David Cuscó. En una de les presentacions funambulistes va conèixer Albert Aixalà, que, igual que ell, treballava de professor en un institut. “Ens vam entendre de seguida -reconeix-. Però per començar a pensar en l’editorial va caldre que un dia, passejant per Sant Antoni, em retrobés amb un amic, l’Enric Rebordosa, que gestiona bars com La Confiteria i que em va explicar que volia publicar traduccions de poetes com Wallace Stevens i Robert Frost”.

Aixalà, Cuscó i Rebordosa es van començar a trobar de tant en tant per “donar tombs” a la idea de tirar endavant el seu propi projecte. “Quan vam tenir el nom, Flâneur, vam començar a veure clar quins autors publicaríem -diu Cuscó-. Volem posar a l’abast dels lectors una sèrie de llibres que en català no han sigut traduïts mai, com és el cas del nostre primer títol, La passejada, de Robert Walser, però també recuperarem llibres que fa anys que estan descatalogats, com Austerlitz, de W.G. Sebald, i Spleen de París, de Charles Baudelaire”. Flâneur publicarà quatre títols l’any -“o ho fem bé, o no cal que ho fem”, coincideixen els editors-, i a la seva web, on de moment hi ha material addicional de consulta sobre Walser i Sebald, donen una definició del projecte: “És actual perquè pretén publicar llibres atemporals”.

Un Walser magistral

“La passejada de Walser va aparèixer en alemany el 1917, i és un text que quan el llegeixes per primer cop sembla un divertiment, tot i que més endavant descobreixes que hi ha capes i capes de significat amagades -explica Aixalà-. És absolutament magistral”. La narració ha sigut traduïda per Teresa Vinardell -anteriorment s’havia ocupat de Jakob von Gunten i El quadern de Fritz Kocher, tots dos a Quaderns Crema-, i l’equip de Flâneur ha tingut l’encert d’incloure-hi el magnífic assaig Le promeneur solitaire, de Sebald, versionat en aquest cas per Anna Soler Horta. “L’Anna ha revisat també la seva traducció d’Austerlitz, de Sebald, que sortirà el maig del 2018 -avança Cuscó-. El següent Sebald que farem és Els anells de Saturn ”.

El segon títol de Flanêur és una altra joia, El nebot de Wittgenstein, de Thomas Bernhard. “Hi havia una traducció dels anys 80, però hem preferit encarregar-ne una de nova, i l’ha fet el Raül Garrigasait”, explica Albert Aixalà. Entre els propers autors que voldrien afegir al catàleg hi ha Joseph Roth, Karl Kraus, Samuel Beckett i Walter Benjamin.

Apostar per la perifèria del cànon

Las Afueras, que acaba d’estrenar-se amb dues novel·les esplèndides, és una iniciativa que també compta amb tres impulsors, tots ells provinents del món editorial: són Magda Anglès, cap del servei de publicacions de la Fundació Joan Miró; Francisco Llorca, que treballa a Libros del Asteroide i és soci de la llibreria madrilenya Tipos Infames, i Roberto Grüber, que treballa en una editorial universitària xilena. “Volem posar a disposició dels lectors discursos i relats que ens interessen i que no troben el seu espai als llocs on treballem mentre continuem aprenent més coses sobre l’ofici de fer llibres”, comenten Anglès i Llorca. Els dos primers títols de l’editorial són Los golpes, de Jean Meckert, i Un romance de provincias, de Kornel Filipowicz. “El recorregut que plantejarem es troba a la perifèria del cànon -asseguren-. No es tracta d’impugnar els noms que ja en formen part, sinó mirar d’ampliar-lo”.

La parella d’exemples amb què s’han donat a conèixer il·lustra molt bé les seves intencions. “Fa uns anys visitàvem una llibreria de barri a París i la seva propietària ens va recomanar Les coups, de Jean Meckert -recorden-. Vam comprar la novel·la i ens va agradar molt”. Publicada a Gallimard el 1941, explica la història del Félix, un jove de 26 anys que poc després d’entrar a treballar en un taller mecànic s’enamora de la comptable, Paulette. “La violència de gènere que conté el llibre és molt crua -expliquen-. Es barreja també amb l’anàlisi del món del treball i del contrast entre la classe obrera i la burgesia del moment”. Meckert va debutar amb aquesta novel·la quan tenia 31 anys, i a la dècada dels 50 va començar a publicar novel·la negra amb el pseudònim de Jean Amila. El 2005, deu anys després de morir sense ser gaire reconegut, l’editora Joëlle Losfeld va començar a recuperar les seves novel·les.

Amb Kornel Filipowicz (1913-1990) passa una mica el mateix gràcies a l’editorial polonesa Znak, que publica part de la seva narrativa breu. “Vam arribar a Filipowicz a través de la biografia de la poeta i premi Nobel de literatura Wislawa Szymborska, que va ser la seva segona dona -expliquen-. És un autor de distància curta i era inèdit en castellà fins ara”. Escrita el 1960, Un romance de provincias explica com la vida de l’Elżbieta canvia quan al petit poble on viu hi arriba un poeta de Varsòvia carregat d’ínfules. “Tot i que el poeta no hi surti gaire ben parat, fins i tot ell és descrit amb humanitat per Filipowicz, que a més de ser un bon escriptor sembla bona persona”, diuen. El tercer llibre de Las Afueras -publicaran quatre títols l’any- serà El nudo, de Jane Lazarre, “memòries narratives on explica com el fet de ser mare li va transformar la identitat i va canviar el seu rol dins la societat”.