Novetats editorials
Jordi Nopca

Dies de llibertat i de represàlies

Dies de llibertat i de represàlies Zoom

L’últim Sant Jordi, els dos llibres més venuts de no-ficció en català van ser Operació Urnes, de Laia Vicens i Xavi Tedó (Columna), i Dies que duraran anys (Ara Llibres), amb fotografies de Jordi Borràs i textos breus de set autors, entre els quals hi havia Anna Ballbona, Albert Forns, Raül Garrigasait i Gemma Ruiz. Tots dos estaven centrats en l’actualitat política catalana dels últims mesos: el primer, en la suma de petites heroïcitats que havien fet possible el referèndum de l’1 d’octubre, i el segon en el dia de la votació i les frenètiques setmanes posteriors, en què l’eufòria, la indignació i altres sentiments extrems es van anar concatenant fins que, a conseqüència de la declaració d’independència del 27 d’octubre, mig executiu català va sortir del país i l’altre va ser empresonat.

Amb la represa editorial del setembre les novetats vinculades amb el procés d’independència català tornen a reactivar-se. Un dels títols més esperats és el volum de converses entre Carles Puigdemont i el periodista Olivier Mouton recollides a La crisi catalana, una oportunitat per a Europa, que La Campana posarà en circulació en català a mitjans de setembre, al mateix temps que aparegui en francès, anglès i neerlandès. Una mica abans arribarà Més Operació Urnes, la versió ampliada -amb més testimonis i dades- del llibre amb què Vicens i Tedó han venut més de 50.000 exemplars.

El poder del color groc

La coberta de la nova edició canvia el vermell del títol pel groc, un color que viu mesos de controvèrsia i que ha motivat tot un assaig, segurament el més singular dels que es publicaran aquesta tardor de tema processista. A Groc, història gràfica d’una lluita (Comanegra), que arribarà a les llibreries el 12 de setembre, Toni Galmés aprofita la seva llicenciatura en belles arts i el doctorat en història de l’art per construir una atractiva i ben documentada proposta que analitza les claus gràfiques de les icones associades al Procés, que descriu com “una muntanya russa de fira”. “Per primera vegada -explica Galmés- milions de persones utilitzaven, compartien i desenvolupaven continguts de caràcter gràfic i visual sobre la independència, l’unionisme, el dret legítim a una consulta democràtica, la censura o la repressió”.

Galmés recorda que des de la creació de l’Assemblea Nacional Catalana i les multitudinàries manifestacions de l’11 de setembre -la del 2012 va canviar el rumb de la política catalana- s’ha fet “una aposta clara pel contingut visual”. L’autor dedica tot un capítol a “la guerra de banderes”. “L’èpica independentista es forja a partir de l’estelada i la seva clandestinitat -al llibre recorda que es va donar a conèixer el 1918-, mentre que l’èpica unionista es vincula amb el triomf i la glòria”. Va ser el rei Carles III qui va acceptar el 1785 la distribució de colors actuals de la rojigualda, en què se suprimia el fons blau que portaven “les naus del seu pare, Felip V”, perquè els havia passat que “l’ensenya es confonia amb el cel, cosa que els havia provocat més d’un malentès amb els vaixells anglesos”.

A Groc, Toni Galmés dedica pàgines a l’expressió gràfica de la voluntat de votar per la consulta del 9 de novembre del 2014 i pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017, al rebuig de la violència policial del dia de les votacions -s’hi pot veure, per exemple, un vot ensangonat entrant en una de les urnes blanques fabricades a la Xina-, al polèmic discurs de Felip VI el dia 3 d’octubre i a les protestes contra l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, els empresonaments de dirigents polítics -també els de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez- i l’exili. “La mirada festiva i alegre de la revolució dels somriures va haver d’omplir-se de llàgrimes veient que els seus representants, tant socials com polítics, eren injustament i sistemàticament castigats”, explica Galmés. Un altre llibre groguista és el que signa la periodista Maria Xinxó, que a Jo també porto el llaç groc (Columna) dona cent raons “per exhibir el símbol de la llibertat” a partir de breus retrats d’un centenar d’entrevistats.

En clau assagística arriben dues novetats pensades per posar contra les cordes alguns dels punts febles del Procés: a El naufragio (Península), Lola García fa “una desconstrucció del somni independentista”; i Anatomía del procés (Debate) promet donar les claus “de la crisi més gran de la democràcia espanyola” a través de catorze textos signats per Jordi Amat, Astrid Barrio, Lluís Bassets, Joaquim Coll, Manuel Valls i Josep Borrell.