Literatura
Barcelona

Cinc novel·les clau en la trajectòria de Juan Marsé

L'autor va publicar una vintena de títols en més de cinc dècades de feina

'Últimas tardes con Teresa', de Juan Marsé Zoom

Últimas tardes con Teresa

Beneïda amb el premi Biblioteca Breve de Seix Barral, Últimas tardes con Teresa (1966) va representar la consagració de Marsé després de dues novel·les que l’autor ha deixat circular més aviat poc, Encerrados con un solo juguete (1960) i Esta cara de la luna (1962). Explica, amb un estil hereu del millor realisme, el contrast entre la Barcelona burgesa i la de classe obrera, escenificat a partir de l’idil·li entre Manolo Reyes Pijoaparte, lladre de motos del Carmel, i Teresa, universitària que viu a Sant Gervasi.

La oscura historia de la prima Montse

Igual que passava a Últimas tardes con Teresa, a La oscura historia de la prima Montse (1970) el contrast entre la llengua catalana i la castellana delimitava l’estatus dels personatges. En aquest cas aprofundeix en la vida de dues germanes, Nuria i Montse, a partir de la mirada aspra i sovint desenganyada del seu cosí, que en un passatge de la novel·la afirma, com ho podria fer el mateix autor: “la memoria lo es todo para mí”.

Si te dicen que caí

Tercera de les novel·les emblemàtiques de la primera etapa narrativa de l’autor, publicada el 1973, en aquest cas ambientada durant la primera postguerra barcelonina. Rere les vides d’un grup de nois que fan amistat amb les noies d’un orfenat del Guinardó i de les històries –les aventis– que s’expliquen, sempre esquitxades per la tenebrositat de l’ambient que es vivia a la ciutat des de la Guerra Civil, hi ha també l’assassinat de Carmen Broto, un dels crims més foscos de l’època.

Rabos de lagartija

Publicada en plena maduresa de Marsé, l’any 2000, i recompensada amb el Premio Nacional de narrativa, Rabos de lagartija condensava, amb una prosa exuberant –a estones onírica, però també amarga– la Barcelona fantasmagòrica que l’autor havia anat treballant en novel·les com Ronda del Guinardó (1984) i El embrujo de Shanghai (1993). Entre els protagonistes del llibre hi havia un inspector decebut, fascinat per una pèl-roja embarassada, un adolescent i el seu gos i els flaixos del pare desaparegut, un llibertari fugitiu.

Caligrafía de los sueños

Després del premi Cervantes, Juan Marsé encara va escriure tres llibres: la novel·la breu Noticias felices en aviones de papel (2014) i les novel·les Caligrafía de los sueños (2011) i Esa puta tan distinguida (2016). Aquest nou exercici de reconstrucció de la memòria col·lectiva i personal tornava a mirar cap als anys 40, on les úniques maneres d’escapar de la Barcelona de les privacions eren l’afició al cinema i les visites a bars i bordells.