VALÈRIA GAILLARD
Barcelona

"M’interessa veure quin peu calcen ideològicament els meus personatges"

Blanca Busquets publica 'El crit', una novel·la coral que parteix dels atemptats a Barcelona

Blanca Busquets / RUTH MARIGOT Zoom

Blanca Busquets confessa d'entrada que té remordiments. Estava buscant un esdeveniment gruixut per reflexionar sobre les conseqüències psicològiques de patir un accident o de ser víctima d'un trencament radical, i aleshores va produir-se l'atemptat del 17 d'agost del 2017 a Barcelona. Aquest "terratrèmol" li va fornir el material ideal per engegar El crit (Proa), una novel·la coral que també recull la inquietud que han mostrat tant psicòlegs com altres professionals de la medicina alternativa davant l'allau de pacients que han rebut des que ha començat el Procés. 

Busquets va anar elaborant la història a mesura que s'enfilaven els esdeveniments polítics, de manera que el lector assisteix no només als atemptats de Barcelona, sinó també a l'1 d'Octubre i les eleccions del 21-D, i s'acaba amb les festes de Nadal d'aquell 2017, que eren com una "treva", amb el personatge del Martí, que és membre d'un CDR. El personatge que obre d'El crit és la Judit, que, mentre s'embolica amb el seu jove amant en un hotel de la Rambla, és testimoni de l'atemptat. "És una dona avorrida de l'entorn. Té el seu marit, però no acaba de trobar-li la gràcia, i en un moment determinat perd el nord per una persona més jove". Com que s'adona que no pot dir a ningú que ha presenciat els atemptats i està traumatitzada, va a la psicòloga, que és una altra de les veus de la novel·la. Una altra veu és la Xènia, una de les amants del marit de la Judit, filla d'un conseller delegat de banc preocupada per la realitat social. "És la més sincera, perquè no amaga res", diu l'autora, mentre que la resta de personatges tenen els seus secrets. Respecte a les relacions infidels de la Judit i el seu amant molt més jove que ella, Busquets defensa que és una realitat més habitual del que ens pensem: "El problema és que no se'n parla perquè hi ha un tabú".

Sense voluntat de fer la crònica de la situació política, Busquets –autora de La nevada del cucut (2010) i La fugitiva (2016)– sí que presenta un ventall de les diferents ideologies polítiques actuals: des de l'independentisme, encarnat per la Judit, l'esquerra de l'òrbita dels comuns, com la Xènia, i els "indiferents", com el Gerard, el marit de la Judit, fins als "unionistes", representats per la Matilde, la psicòloga. "Sempre m'ha interessat saber quin peu calcen ideològicament els meus personatges. Escriure és com actuar, perquè s'entra dins dels personatges, i el més difícil és no permetre que es contaminin de les teves idees", diu. Ara bé, considera que quan s'ataquen els drets humans, "és un altre tema". "La societat és plural i el llibre mostra la pluralitat de Catalunya, i a partir d'aquí que cadascú pensi el que vulgui... M'interessen les relacions humanes", diu. De fet, aquesta humanitat és el que tenen en comú tots els personatges de la novel·la. Tots aprenen alguna cosa amb les seves experiències i tots busquen ser feliços, "una felicitat que no s'aconsegueix el dia de Nadal".