Barcelona

Ayanta Barilli: “Volia construir una ficció plena de veritats i mentides”

Finalista del premi Planeta amb ‘Un mar violeta oscuro’

Barilli ahir a l’hotel Juan Carlos. / QUIQUE GARCÍA / EFE Zoom

Tot i que va publicar un llibre a quatre mans amb Fernando Sánchez Dragó, el seu pare, Pacto de sangre (Temas de Hoy, 2013), Ayanta Barilli s’estrena en la ficció amb una història ambientada durant l’últim segle i mig a Itàlia, protagonitzada per quatre generacions de dones de la mateixa família que comparteixen la inestabilitat psicològica.

La novel·la es diu Un mar violeta oscuro. Quin és aquest mar?

Vaig créixer en un poble de costa de la Ligúria, a prop de Gènova. El mar que veia des de casa a vegades era lluminós, i d’altres era demoníac.

Pel que sé del llibre, hi deu haver més dimonis que àngels.

Sí. Fins i tot hi un personatge que es diu Belcebú! Vaig començar a pensar en aquesta novel·la a partir de l’experiència traumàtica de la mort de la meva àvia. Quan vaig anar a la funerària a omplir papers i em van demanar el nom del meu besavi vaig contestar que es deia Belcebú. Em van mirar com si estigués boja... Gràcies a aquesta anècdota em vaig adonar que no sabia res dels meus orígens.

Era hora d’investigar-los?

Volia construir una ficció plena de veritats i mentides. Ara que hi penso, l’altre origen d’aquesta novel·la és Pacto de sangre, la carta oberta que vaig escriure al pare.

Dilluns estava emocionat. Les llàgrimes li impedien parlar.

Fins que no va llegir la novel·la -quan ja estava acabada- desconeixia part de la història de la mare, que va morir als 36 anys, mentre ell era de viatge. El va afectar molt quan va descobrir les motivacions reals i profundes d’aquesta història.