Llegim 28/09/2013

Tots els colors del negre

i
Marina Espasa
2 min

Al quadre de Francisco Goya La gallinita ciega , uns aristòcrates d'expressió bovina juguen a la vora d'un llac, amb un d'ells al mig del cercle i els ulls tapats per una bena que ha d'identificar els altres. El pintor aragonès pintava una classe de privilegiats que es divertien com volien. El novel·lista Isaac Rosa (Sevilla, 1974) planteja un joc més fosc i més contemporani per a uns adults a qui els privilegis han esclatat a la cara: la generació dels que ara freguen els quaranta anys -la seva- s'ha trobat enmig d'un temps desconcertant i exigent, i ha de lluitar en una guerra per a la qual gairebé no té armes: ni seguretats econòmiques, ni conviccions ideològiques, ni confiança en el futur. El més interessant de la proposta de Rosa és que, en lloc de recórrer a l'individualisme, planteja la possibilitat que sigui un grup -i un grup d'amics, no una família- qui planti cara als fantasmes de cada dia: la soledat, la rutina, la manca d'amor, les pors o les injustícies d'un sistema en ebullició. Si algun llibre reflecteix la urgència i el desassossec del nostre temps, és aquest.

Un estil robust i sensual

Aquest reflex és en el fons i en la forma, en el tema i en el to: les frases són tan llargues que deixen sense alè, prou robustes per suportar el pes del que descriuen però alhora d'una sensualitat fora del normal, com si la textura de les paraules s'hagués empeltat de les cortines de vellut que tapen l'entrada de l'habitació fosca on passa de tot. El narrador muta i es desdobla, i tan aviat és una primera persona del plural masculí o femení, com s'adreça en segona persona a un personatge que s'assembla perillosament al lector. En aquesta transformació permanent rau un dels mèrits (i n'hi ha molts més) de l'obra: si ja res no és segur ni unívoc, per què ho ha de ser un narrador? Si de cas, posaríem un petit però al desenllaç i al personatge de l'informàtic Jesús, a qui falta una mica més de gruix que n'expliqui millor les motivacions. Una minúcia, si es compara amb la força i la capacitat transportadora d'un llibre que ens fa sentir la por de quan ens quedem a les fosques, fent tentines, i no sabem si tornarà mai la llum.

stats