L’ESCUMA DE LES LLETRES
Llegim 12/09/2015

Fecunditat del món literari: ‘Irène’ i Calvino

Lluís A. Baulenas
2 min

Una de les característiques més extraordinàries de la literatura és la capacitat d’autoreproduir-se a través de noves formes. Un cas típic seria la realització d’un guió cinematogràfic a partir d’una novel·la. Dos esdeveniments dels darrers temps ens ho recorden: un de literari i un altre d’artístic. El primer cas és la recent publicació de la novel·la de sèrie negra Irène de Pierre Lemaitre (Bromera, 2015). És una novel·la sobre novel·les. Fa gràcia observar el caire perniciós i perillós que pot arribar a tenir la literatura. Explica el cas d’un assassí en sèrie que utilitza com a inspiració escenes d’assassinats descrits en novel·les de diverses èpoques. Duu a la realitat els assassinats de la ficció amb una fidelitat del 100%. La novel·la en si és força correcta. Hi ha sang i fetge, però, repetim, fa gràcia que, per exemple, tots els que vam llegir American psycho d’Easton Ellis i vam pensar -amb una certa esgarrifança- que les carnisseries que hi sortien eren impossibles de trobar a la realitat ara vegem que un altre autor les fa reals amb l’únic poder que té: l’escriptura.

L’altre cas, ben diferent, és el record de Calvino que la Blueproject Foundation fa a la seva galeria del carrer Princesa de Barcelona. A partir de les conegudes Sis propostes per a un nou mil·lenni (1985), que segons Calvino havien de caracteritzar la cultura del segle XXI (lleugeresa, rapidesa, exactitud, multiplicitat, visibilitat, consistència), es presenta Little is left to tell. Calvino after Calvino. Es tracta d’una exposició imaginativa, brillant, original, que a través de 12 obres ajuntades per parelles proposen la reflexió sobre els sis conceptes que, segons l’escriptor italià, marcarien l’esdevenidor de la cultura del tercer mil·lenni. Són dotze artistes d’arreu del món localitzats i duts a Barcelona pels comissaris de l’exposició, Aurélien Le Genissel i Renato Della Poeta.

El que fa més il·lusió no és tant el fet que es faci un homenatge a Calvino (sempre merescut, sense necessitat d’efemèride), sinó que serveixi d’excusa per a la reflexió cultural. Fins al 31 d’octubre. No s’ho perdin.

stats