BarcelonaFa un parell de setmanes, l'anunci de l'actuació de Bad Bunny a la mitja part de la Super Bowl del 2026, un esdeveniment milionari a molts nivells, també pels espectadors que la segueixen, despertava l'entusiasme de molta gent i també algunes crítiques: el músic va excloure els Estats Units de la seva gira mundial perquè no volia que abans i després dels concerts s'organitzessin batudes del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units, gentilesa de la política de Trump. Els que no estan d'acord amb la seva actuació, al mes de febrer, es pregunten si ara ja li són igual, les batudes. Bad Bunny, contundent i alhora simpatiquíssim, els responia des del Saturday night live, un programa de referència de la NBC, conegut pel seu humor irreverent i desacomplexat, per on passen infinitat d'estrelles que hi fan d'amfitrions. En castellà, en el seu monòleg d'obertura, deia que estava content d'actuar a la Super Bowl i reivindicava tots aquells llatins que han treballat, abans que ell, per obrir portes, assegurant que no és un èxit seu, sinó col·lectiu, que demostra que mai ningú podrà esborrar l'empremta dels llatins i les seves aportacions als Estats Units. En anglès afegia: "Si no heu entès el que acabo de dir, teniu quatre mesos per aprendre-ho".

El vaig aplaudir, imaginant-me que els assistents i organitzadors del festival LéaLA devien aplaudir encara més fort que jo. Feia pocs dies havia estat amb la seva directora, la mexicana Marisol Schulz, que també dirigeix la FIL de Guadalajara, que m'explicava com havia anat l'edició d'aquest any. El LéaLA és la Feria del Libro en Español y Festival Literario de Los Angeles, que s'organitza des de la Fundación Universidad de Guadalajara USA. Ha anat canviant al llarg dels anys, i per motius econòmics ara té un format més modest que quan va començar, però continua sent un festival de referència, necessari, per a la comunitat llatina de la ciutat, i especialment per als nens: un percentatge molt alt dels assistents són nens que els arriben del districte escolar, que de cop es troben en un lloc on totes les lectures i activitats són en espanyol. Schulz em deia que als Estats Units hi ha 65 milions d'hispanoparlants, i que a Los Angeles ho són un 60% de la població. "Hi ha una comunitat hispana vibrant, on l'espanyol, en realitat, no és una segona llengua". El lema de la fira es "Construyamos juntos la paz" , i tot i que Schulz em deixa clar que no tenen agenda política, diu que per a ells és important ajudar a construir el sentiment de pertinença a la comunitat hispanoparlant.

Hi ha un tema d'identitat molt important, i encara més després del que han vist en l'edició d'aquest any, que s'acaba de tancar. "L'ambient era de por, molta gent té por de sortir al carrer. Hi ha una política del terror, et poden detenir per semblar mexicà, llatí, o per parlar espanyol. Hem tingut menys visites de famílies per aquest motiu". Els professors de les escoles que hi participen expliquen històries terribles: l'angoixa dels que no tenen documents és creixent, i han tingut casos de nens que s'han trobat sols després que expulsessin els seus pares del país. Per això, tant des del consell escolar com des d'altres institucions, els demanen que no pleguin, que continuïn amb el festival. Tots, inclosos els organitzadors, ho tenen clar: és més important que mai. També ho serà, segur, veure Bad Bunny actuant en un dels esdeveniments nord-americans més importants de l'any.