Com és sabut, Denis Diderot va ser el gran impulsor d’una de les enciclopèdies més influents que s’han escrit mai, la famosa Encyclopédie des sciences, des arts et des métiers, publicada entre 1751 i 1772, en disset enormes volums de text i onze de làmines. Hem dit “influents”, però d’això no es desprèn que aquesta summa de sabers de l’època fos determinant en la gestació de la Revolució de 1789: rarament un llibre ha canviat el curs de la història, si exceptuem el Nou Testament i El capital, de Marx. La història corre paral·lela als fets i a l’acció; no als llibres, menys encara quan la meitat de la població de França era llavors analfabeta.
La primera idea de Diderot i els seus editors va ser limitar-se a traduir l’enciclopèdia anglesa de Chambers, de cap a un miler de pàgines, de molta anomenada a l’inici del període de les Llums. Però de seguida va adonar-se Diderot, i amb ell el redactor de tots els articles de matemàtiques i ciències exactes, D’Alembert, que aquella enciclopèdia era massa anglesa, i massa poc general. Calia fer un projecte més ambiciós, i això és el que va preparar Diderot a partir de 1746: la seva obra conté cap a 80.000 entrades.
L’ Encyclopédie no va néixer, però, del no res. Hi havia el treball de Chambers, com hem dit, però hi havia, en especial, en el nou projecte, molt de la nova teoria matemàtica (Newton), l’artesania i la tècnica, i, en especial, una nova concepció de l’home, els pobles i l’Univers impulsada pels astrònoms i els naturalistes (Buffon) i per la teoria heliocèntrica de Galileu, que venia de lluny.
El poder de les idees noves
Com era d’esperar, tant els teòlegs de la Sorbona com els ordes religiosos, en especial els jesuïtes, van posar el crit al cel quan van llegir els primers volums de l’obra. Els jesuïtes, que editaven el reaccionari i ortodox Journal de Trévoux -també d’ambició enciclopèdica-, no van poder suportar que emergís un nou poder a través de l’exposició d’unes idees noves, que serien, no abans, però sí després de la Revolució, els inspiradors de la Declaració dels Drets de l’Home (de les dones, menys; això vindria més endavant). A causa d’aquestes queixes, que van arribar a oïda de Lluís XV, la tasca de Diderot, D’Alembert i el cavaller de Jaucourt es va veure perseguida aferrissadament, i els autors del llibre van haver d’imprimir-lo, en moltes ocasions, d’amagatotis.
Però la que va salvar la producció continuada d’aquest corpus de sabers tan important va ser l’amant de Lluís XV, Madame de Pompadour, que, possiblement del llit estant, devia dir-li al rei coses afalagadores sobre la iniciativa d’aquell munt d’ hommes de lettres, que apreciava. Per això es pot dir que, en el fons, va ser una dona -gènere que sempre ha tingut més curiositat que els homes per saber- la que va permetre que tot el continent s’il·luminés o s’il·lustrés amb els grans volums de l’Encyclopédie.
