Una Argentina en crisi acull amb curiositat la literatura catalana (Sílvia Marimon)

Un vaixell amb més de 10.000 exemplars d’uns 700 títols d’autors dels Països Catalans va amarrar fa pocs dies al port de Buenos Aires. El seu destí final era la 45a Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires, on, fins al 13 de maig, s’exhibiran a l’estand que Barcelona hi té com a ciutat convidada. Al llarg de 19 dies, per aquest petit racó de la fira, situada a Palermo, un barri esquitxat de petites botigues chic, restaurants exclusius, bars alternatius i llibreries com Eterna Cadencia, hi aniran passant 28 editors i més de 70 d’autors, il·lustradors, llibreters i artistes, que volen mostrar a la capital argentina què és la literatura catalana. La fira, que és sobretot comercial, atrau cada any prop d’1,2 milions de persones. “No vull ser arrogant però aquest és l’esdeveniment cultural més important d’Amèrica Llatina -diu el director de la Fira del Llibre, Oche Califa-. És el més llarg en dies, i amb més pluralitat d’actes, 1.300. No som un festival literari, sinó que hi ha diversos festivals literaris dins la fira”. Califa explica que molts visiten la fira per fer un “passeig cultural”: “Bona part del públic no visita normalment les llibreries, i aquí pot perdre la por a entrar-hi”. Tanmateix, seduir el públic argentí no és fàcil perquè el país torna a viure una crisi econòmica important: la producció editorial -hi ha unes 400 editorials- no deixa de caure des del 2016: en dos anys s’ha passat de publicar 27.912 exemplars a publicar-ne 22.999.Malgrat això, l’Institut Ramon Llull és optimista i argumenta que l’Argentina és un país amb una gran tradició lectora, obert i amb molta curiositat. Califa els dona la raó: “El lector argentí té avidesa cosmopolita”. Argentina té moltes llibreries si es compara amb altres països d’Amèrica Llatina: hi ha 1.200 llibreries, 370 són a Buenos Aires, i el 70% no formen part de cap cadena. De moment, Irene Solà, amb Els dics, i Lluís Calvo, amb El meridià de París, ja han despertat l’interès de dues editorials argentines. També poetes com Joan Brossa o Gabriel Ferrater. A l’estand d’Orgullo y Prejuicio, dedicat a llibres que tracten sobre igualtat i discriminació per raons de gènere, hi ha Porno burka de Brigitte Vasallo.A l’estand de Barcelona, amb un terra que simula el mapa literari de la ciutat, hi ha llargues prestatgeries amb títols sobre la ciutat i els llibres de Paula Bonet, Sebastià Alzamora, Eva Baltasar o Max Besora, entre molts altres. En un intèrfon es pot trucar el 3r 1a, per exemple, i escoltar els versos de J.V. Foix recitats pel mateix poeta. Petites taules serveixen perquè editors catalans i argentins conversin. Aquí també hi haurà trobades amb autors argentins per parlar, davant el públic, sobre sagues literàries, la Barcelona del Boom, l’ofici d’escriure, Rodoreda... “Hem organitzat 120 activitats que duraran tres setmanes -explica la directora del Llull, Iolanda Batallé-. La nostra missió principal és posar en contacte les persones i generar col·laboracions”.Ahir un dels que s’asseia a les taules de l’estand de Barcelona era Joan Sala, editor de Comanegra i vicepresident de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, que ha estat abans a la fira de Guadalajara però s’estrena aquest any a Buenos Aires: “Tinc reunions amb quatre o cinc editorials petites per intentar coeditar alguns llibres, sobretot infantils, d’autoajuda i d’alimentació conscient”, explica. Un dels reptes, segons Sala, és el llenguatge narratiu: “Ha de ser com més neutre millor perquè es pugui publicar aquí sense necessitat de fer adaptacions”.L’editorial Joventut ja tenia, el 1931, una delegació a l’Argentina, però des de fa anys opta per contractar distribuïdors que s’encarreguen de fer arribar els llibres als diferents països d’Amèrica Llatina. “A l’Argentina hi ha més lectors i moltes més llibreries que a Espanya però vendre no és fàcil perquè hi ha molta producció local de gran qualitat”, diu Lluís Zendrera, director general de Joventut. L’avantatge, continua, és que és més fàcil exportar des de la península Ibèrica que no pas que els llibres es moguin entre els diferents països de Llatinoamèrica. Zendrera prefereix no fer una edició especial per al mercat llatinoamericà: “Tenim molta cura amb el llenguatge perquè no sigui ofensiu per a cap cultura i perquè s’entengui bé”. La recessió econòmica que viu l’Argentina, però, també ha afectat l’editorial catalana: “Fa tres anys que cap institució pública argentina compra res, ni biblioteques, ni ajuntaments, ni governs... Fa 25 anys nosaltres veníem el 70% a les llibreries i el 30% a institucions públiques, però els últims anys aquestes xifres s’havien capgirat”. L’any passat, per exemple, Joventut va vendre 1,3 milions d’exemplars de 13 títols a institucions públiques mexicanes.Creativitat i alhora precarietat“El mercat és ben viu a l’Argentina perquè hi ha noves veus, molta narrativa de gran qualitat, noves editorials... però hi ha una crisi econòmica que fa que baixi el consum, i els llibres siguin pràcticament incomprables”, diu Paola Lucantis, responsable de Tusquets a l’Argentina, on l’editorial té delegació des de fa més de 40 anys. “Els autors espanyols (perquè aquí a l’Argentina no distingim gaire si són de Barcelona, de Madrid o de Bilbao) es venen però costa molt integrar els nous. El tema de la immigració, per exemple, toca força la fibra dels argentins i a vegades s’aconsegueixen vendes massives”, afegeix. Hi ha fenòmens puntuals, com ho va ser També això passarà de Milena Busquets i autors amb llarg recorregut com Carlos Ruiz Zafón, que ja tenen el seu nínxol, explica la responsable de Tusquets a l’Argentina, que reivindica una feina “artesanal”: “Crec que es guanya més espai treballant una novetat amb molta cura que no presentant-ne 40 a l’engròs”.L’objectiu d’aquests dies a la capital serà, doncs, bastir nous ponts entre Barcelona i l’Argentina. La intenció de l’Institut Ramon Llull és no haver de passar per Madrid per fer arribar els llibres dels autors catalans a l’Amèrica Llatina: “Els reptes són les traduccions, millorar la distribució dels llibres, buscar noves maneres de publicar, com coedicions, i aconseguir que també es comprin drets de manera parcial [no els drets mundials]”, diu Izaskun Arretxe, directora de l’àrea de literatura de l’Institut Ramon Llull.Tres mostres (una de 32 il·lustracions de Barcelona, comissariada per Glòria Gorchs i Pep Molist; una mirada a diferents moments de la literatura catalana i una sobre les relacions literàries entre l’Argentina i Barcelona, totes dues coordinades per Julià Guillamon) mostraran també Barcelona com a ciutat literària. Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, destaca l’oportunitat per donar a conèixer la ciutat en una fira on editorials amb seu a Barcelona, com Planeta o Penguin Radnom House, tenen un lloc prominent.

Una Argentina en crisi acull amb curiositat la literatura catalana

El sector editorial català desembarca a la Fira del Llibre de Buenos Aires amb Barcelona d’emblema

Més continguts de llegim

La traducció entra a la conversa

Una radiografia sòbria de la cendra

“La ficció novel·lesca avui esdevé insuficient”

Pinotxo obre els ulls

Retorn frustrat al Port de la Selva

Vida de Susan Sontag, “estrella del pensament del segle XX”

¿Una convenció poc republicana?

I tota fulla verda eternament