SOMIATRUITES

Gertrude Duby Blom: De lluitar contra Hitler a la selva lacandona

La suïssa Gertrude Blom va ser deportada per Mussolini i perseguida pels nazis i va acabar defensant els drets dels indígenes mexicans a Chiapas

Gertrude Blom, al mig, envoltada d’indis lacandons, amb qui va conviure. / ARA Zoom

Com acaba enterrada en una reserva sagrada d’uns indis mexicans la filla d’un pastor protestant suís? La vida de Gertrude Blom és apassionant.

I això que la Gertrude semblava destinada a una vida ordenada, casta, conservadora. Filla del pastor protestant de Wimmis, un d’aquells pobles suïssos que semblen un anunci d’una marca de xocolata, amb prats verds i vaques, la Gertrude va trencar el cor al seu pare, un home de dretes, quan es va escapar de casa amb Kurt Duby, el fill d’un oficial de ferrocarrils. Els Duby eren d’esquerres i amb en Kurt, amb qui es casaria, i de qui adoptaria el cognom, la Gertrude va dedicar-se a la política, estudiant quines armes tenia per combatre l’augment del feixisme: va escollir la ploma i es va fer periodista. El 1923 els Duby van marxar a Anglaterra, on van fer-se amics del dramaturg irlandès George Bernard Shaw. El 1924, però, va decidir marxar a Itàlia per denunciar amb els seus articles el feixisme italià. I va aconseguir-ho, motiu pel qual va ser deportada a Suïssa. Al seu país natal, es va divorciar d’en Kurt, malgrat que van mantenir l’amistat i l’estima. Ell va fer-se parlamentari i ella va seguir amb el periodisme, i es va convertir en corresponsal a Alemanya per criticar Hitler. Malgrat que es va tornar a casar per obtenir un passaport alemany, va començar a ser perseguida per la policia, motiu pel qual firmava amb pseudònim i vivia en pisos clandestins. Finalment, va fugir a França, on acabaria tancada en un camp de presoners del sud quan els nazis van envair el país. El seu passaport suís, però, la va salvar. Altres militants comunistes van ser executats, però ella va poder fugir amb la condició que tampoc es podria quedar a Suïssa. I com tants activistes contraris a Hitler, va marxar a Mèxic.

Allà, el govern d’esquerres de Lázaro Cárdenas va obrir-li les portes, i li va encarregar un treball periodístic: fotografiar les dones supervivents de l’exèrcit d’Emiliano Zapata. De mica en mica, es va centrar en la fotografia, deixant-se seduir per un país que llavors aplegava a la capital un grup de genis esbojarrats que trobaven temps per crear, militar en política i fer festes salvatges. La Gertrude va fer-se íntima de Diego Rivera i Frida Kahlo, amb qui va tenir una bona relació, i va fotografiar la pintora centenars de cops. El 1943 va decidir iniciar una expedició a la Selva Lacandona, a Chiapas, per contactar amb la tribu dels lacandons, que vivia aïllada a la selva.

La Gertrude esperava trobar els lacandons, però va trobar l’amor. Al mig de la selva va conèixer l’arqueòleg danès Frans Blom, que portava anys vivint a la zona explorant les ciutats maies. Es van enamorar i durant 20 anys, malgrat que tots dos tenien un fort caràcter, van conviure. Gràcies a la Gertrude, en Frans va adonar-se que calia estudiar el passat, però sobretot protegir el present, cuidant aquelles tribus exposades a la violència d’empresaris que volien saquejar la selva. El 1944, plegats, van publicar el llibre Los Lacandones i el 1950 van comprar una casa a San Cristóbal de Las Casas i la van convertir en un centre per protegir la cultura de les tribus locals. La casa va ser batejada amb el nom de Na Bolom -expressió que en llengua tzotsil significa casa del jaguar -, centre encara actiu. La Gertrude va fer més de 40.000 fotografies dels indis i va lluitar per tirar endavant una llei que defensava les seves terres.

Va lluitar tant pels indis que els lacandons van acceptar que aquest matrimoni fos enterrat al poblat de Nahá, en una zona sagrada on també van ser enterrats els últims sacerdots dels lacandons, Chankin Viejo i Mateo Viejo, bons amics de la Gertrude. Gertrude Blom va morir tot just vuit dies abans de l’alçament de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional, el primer dia de gener del 1994. A Chiapas encara es diu que la Gertrude els ajudava a defensar la dignitat dels indis locals.