Sergi Puertas utilitza un telèfon mòbil sense internet però no renega de la tecnologia. Als seus contes, de fet, els aparells més innovadors juguen un paper pertorbador que trastoca la quotidianitat. Disfresses fusionades al cos, sistemes de drenatge de records per elaborar telenovel·les i televisions que parlen directament als espectadors transformen una societat més o menys semblant a la nostra en una sèrie d’universos paral·lels que prenen forma al recull de relats Estabulario (Impedimenta, 2017).

Com un científic de laboratori, l’escriptor imagina mares devotes, amigues xerrameques i joves drogoaddictes i introdueix en el seu dia a dia elements aliens per veure com reaccionen davant de situacions anòmales. “Només veus de què estan fets els personatges quan els enfrontes a experiències límit. Els components tecnològics permeten que la carta dramàtica sigui molt més forta”, explica Puertas, que subratlla que “el rerefons dels relats sempre és el factor humà”. Amb J.G. Ballard i David Cronenberg com a referents, Puertas enllaça realisme i ciència-ficció en escenaris de precarietat, angoixes laborals i presons psicològiques on també ressonen les distopies de la sèrie Black mirror.

La narrativa de Puertas no tan sols explora les reaccions dels personatges en moments extrems, sinó que també experimenta amb diferents veus i registres. “No vull que els contes siguin iguals, m’agrada provar nous formats”, diu l’autor. Si bé cada història té la seva estructura i el seu món particular, totes comparteixen els finals amargs, la visió apocalíptica de la tecnologia i una tendència al catastrofisme.