LITERATURA
NÚRIA JUANICO
Barcelona

Jordi Coca rescata ‘L’emperador’ més vigent

Comanegra reedita la novel·la amb motiu del 20è aniversari

Jordi Coca rescata ‘L’emperador’ més vigent / XAVIER BERTRAL Zoom

Jordi Coca (Barcelona, 1947) va escriure L’emperador un estiu dels anys 90. La novel·la se li havia acudit “tota de cop” mentre obria les portes de l’Institut del Teatre, del qual va ser director del 1988 al 1992. “No em va costar gens d’escriure. Era la síntesi de les coses que m’havien interessat al llarg del temps”, recorda l’escriptor, que confessa que aquesta inspiració sobtada “no s’ha tornat a repetir”. El llibre es va publicar el 1997 sota el segell de Destino i, dos anys més tard, la Institució de les Lletres Catalanes el va reconèixer com la millor novel·la publicada entre el 1996 i el 1998.

http://www.ara.cat/cultura/Jordi_Coca-Galaxia_Gutenberg-Entrevista-Novel-la_0_1257474268.htmlJordi Coca: “El bé i el mal són una sola cosa”

Aprofitant el 20è aniversari de la primera edició, L’emperador torna a les llibreries de la mà de Comanegra. “És un llibre especial que ha vist molt poca gent”, subratlla l’editor de Comanegra, Joan Sala, que explica que en dues ocasions els embats del mercat editorial van truncar la vida comercial de la novel·la. Quan feia tres mesos que havia sortit publicada, L’emperador va quedar relegada a un magatzem per un moviment accionarial entre Destino i Planeta. El 2000 Proa va rescatar-la a través de la col·lecció La Biblioteca De, però poc després els exemplars també van quedar exclosos del cicle comercial. Comanegra espera que la tercera oportunitat sigui la bona. “Ha de tenir l’èxit que es mereix”, diu Sala. La recuperació de la novel·la, que es publica sense modificacions i amb un pròleg de Francesco Ardolino, és especial per a Coca, que assegura que L’emperador és l’obra que més el representa i amb la qual se sent més identificat malgrat que, a priori, ell i el protagonista estiguin separats per una vasta distància geogràfica i temporal.

El llibre transcorre a la Xina medieval i segueix el viatge d’en Suen, un jove orfe que recorre el país per veure l’emperador. “La història suma alguns dels temes que constitueixen tota la meva narrativa: el viatge vital, la persecució de la utopia i el poder polític”, assenyala Coca, que deixa clar que mai va voler fer una novel·la històrica, sinó “una faula sobre la recerca d’un ideal absurd”. Al llibre, l’emperador és un ésser inabastable que pren formes diferents en funció de qui en parla.

Un títol indispensable

Construïda com una novel·la de formació i d’idees, L’emperador ressegueix l’evolució d’un protagonista innocent que descobreix el món a partir de les pròpies vivències. “En Suen es va despullant davant del lector i, a través del seu camí experiencial, madura i envelleix”, precisa Ardolino, que defineix la novel·la com “un dels títols més importants de la literatura catalana dels últims 40 anys”. El periple del protagonista coincideix amb la invasió dels manxús, que fa trontollar l’ordre social del país. “Hi ha un trencament de les bases filosòfiques de Confuci, sobre les quals s’estructurava tot. És el principi del final de la Xina entesa com un gran imperi”, matisa Coca.

Tot i que l’atmosfera que embolcalla el relat queda lluny del lector català del segle XXI, hi ha diversos fils argumentals que connecten L’emperador amb l’època actual. Un d’aquests és la corrupció, que es va destapant a mesura que Suen s’endinsa en els entramats polítics dels alts càrrecs xinesos. També hi ha certes similituds, diu Coca, entre “la societat convulsa i amb conflictes greus” del protagonista i la Catalunya actual. Per això l’escriptor defensa que apropar-se a L’emperador avui permet fer-ne una lectura més evident i reveladora. “El món actual s’assembla més al del protagonista que no al del 1997. Aleshores se’n feia una lectura més distant”, diu.

Amb una quarantena de títols publicats, Coca admet que la seva narrativa ha experimentat canvis i que ara queda lluny de L’emperador. “Els arguments trepidants han deixat d’interessar-me. Ara tendeixo a focalitzar les històries en espais molt més reduïts i defujo les grans estructures narratives”, indica. No obstant això, l’escriptor se segueix veient reflectit en el protagonista, que representa el moment en què es va començar “a sentir còmode” amb si mateix. Dues dècades més tard, però, Coca reconeix que no ha trobat el seu emperador. “L’he buscat al llarg de la vida, però ja no sé qui és l’emperador avui”, admet.