EL LLIBRE DE LA SETMANA
Llegim 17/12/2016

Sis meravelles de la prosa de Jordi Lara

Crítica de 'Mística conilla' de Jordi Lara (Edicions de 1984 / Entre ambos)

Damià Alou
3 min
Sis meravelles de la prosa de Jordi Lara

Ho diré sense embuts: aquest és el millor llibre de narrativa que he llegit en qualsevol idioma des de La infantesa de Jesús de J.M. Coetzee. Estimat lector, no et deixis desanimar per la impossible coberta ni pel títol poc engrescador, perquè al darrere hi trobaràs sis joies extraordinàries en forma de relat que et deixaran sense paraules tant per l’estil com per les històries que conta. Com passa amb els grans autors, hi llegim el seu idiolecte tan personal i també tota la tradició que l’ha conformat: Borges, Faulkner, Onetti, Kafka, Verdaguer. I com que jo també m’he quedat sense paraules, prefereixo que parli ell: Jordi Lara, nascut a Vic el 1968, els seus llibres estan publicats per Edicions de 1984: Papallones i roelles (2005), Una màquina d’espavilar ocells de nit (2008) i Mística conilla.

Lo matí de ma infantesa parteix d’una anècdota absurda i es converteix en una evocació de la infantesa de Jacint Verdaguer, perquè: “Tot és vàlid, en Verdaguer. Està gras com un bacó. Tant com en talles, tant et dóna”; “La poesia, que és allò que rau en el silenci que queda darrere una marieta que s’envola i no sap que ja ha perdut el nom de voliol”. Zapatos de boscal és el viatge gairebé iniciàtic d’un pare i un fill sobiranista que vol deixar de fumar a les seves arrels andaluses. Diu el pare, al final: “Jo no tinc ideologia, Jordi. Les ideologies són per als joves. Després et fas gran i si tens el cap clar la ideologia s’esfuma, et fuig com et fugen el pèl i les dones i les ganes de cagar-la. Fora passions, fora noses, buidem l’armari. Ara la meva pàtria són els fills”.

L’absurditat de tenir sort (o no)

A Dasha Biryuk explica la història d’una directora de cinema genial sense obra relatada per un crític que ens diu: “He après que la creació és per als valents i els imbècils, contents de lluitar sabent que la batalla està perduda, i que la crítica és per als pragmàtics i els espavilats, que amb les despulles de la batalla aixequen un mercat”. Un conte de fades es pregunta per què a la vida de cadascú hi ha un conte de fades -de vegades bell, de vegades cruel-, però amb la carn de la realitat; en aquest cas en un poble “arraulit entre muntanyes, sucant els peus al riu”. Perquè: “Això és com la vida: tan absurd és tenir sort com no tenir-ne”; “Però ets viu i és pitjor que ser mort perquè saps que ets mort. Els dies no passen, els dies pesen, voldries dormir i dormir i no pots”.

Scherzo per a bandoneó és una broma borgiana amb Borges, a la nit “impacient i infidel” de Buenos Aires, en un cinema fantasmal on el narrador i Jorge Luis miren una pel·lícula inexistent, i aquest diu: “ Acaso mis cuentos no estén del todo mal, pero yo he sido un mal cuento. Y ahora mismo debería pedirle a usted que siguiera con su farsa cinematográfica para que, corrigiendo mi cuento, corrigiera mi vida ”. Finalment arribem a l’últim relat, Mística conilla : el gran tour de force, la pièce de resistence, el doble salt mortal, la pirueta definitiva, on l’autor converteix un sopar d’exalumnes d’institut, d’allò més ranci i arnat i pudent, en un d’aquells contes que al cap dels anys llegiràs moltes vegades i encara seguiràs sense descobrir com se n’ha sortit. I tot relatat per algú que no va anar al sopar (un mètode molt Thomas Bernhard). L’adolescència: “Llavors la vida era un aparador de confits i nosaltres uns golafres disposats a passar unes bones cagarrines per tastar el que fos”. La matinada: “Era l’hora sense hora en què el no-res de l’univers baixa a inundar els carrers”. La boira: “És una pega blanca que empastifa les hores i frena el viure”. La masturbació: “És la gran victòria sobre el sistema: el malbaratament de l’esperma com a unitat productiva fractal pel pur plaer de malbaratar-lo”.

I potser també podríem parlar del ritme perfecte dels relats, de la barreja òptima de grand style i el més pur col·loquialisme, de la combinació de tradició i modernitat, de la pura potència del llenguatge, de l’estil al·lusiu i de com aconsegueix crear una tensió dramàtica (sense fer intervenir l’intriga) entre el que ens explica i el que esperem, de... Resumint, amic lector: llença el que tinguis entre mans (sobretot si està entre els 10 més venuts) i gaudeix de les meravelles d’aquesta Mística conilla.

stats