Reportatge
JORDI NOPCA
Barcelona

Quatre dones i un pare mort en una mateixa casa

JENN DÍAZ (BARCELONA, 1988) VA DEBUTAR AMB ‘BELFONDO’ I DES DE LLAVORS HA PUBLICAT QUATRE LLIBRES MÉS. / MARC ROVIRA BUCH Zoom

Per trobar el motor creatiu de la seva primera novel·la en català, Mare i filla (Amsterdam, 2015), Jenn Díaz va haver d’anar a Xile i conèixer una dona que mantenia una relació amb un home casat i amb dos fills. La família en tenia notícia. I els dos amants en tenien prou veient-se a l’hora de dinar una vegada a la setmana. “Jo havia decidit que faria una novel·la en català, perquè feia uns mesos que escrivia un conte a la setmana per a Catorze.cat -diu, abans d’afegir-: en dec haver publicat més de 60 en poc més d’un any, ha sigut un entrenament brutal”. “El pròxim pas va ser llegir tota l’obra de Mercè Rodoreda, una autora que en sap bastant, de lios -explica-. Havia llegit La plaça del Diamant i alguns contes, però no Mirall trencat, on descobreixes que la Teresa té un fill que cuida una altra persona”.

Aquest element acabaria incorporat a Mare i filla, igual que la història de l’home que conserva en paral·lel la dona i l’amant. Díaz explora diverses mares i filles que parteixen d’un únic nucli familiar format per la Glòria (la mare), la Dolors (germana del pare) i les dues filles, l’Àngela i la Natàlia. “La Glòria és una dona que ha quedat enmig de dues educacions, la que ha rebut i la que ha donat a les filles -diu-. Està feta un embolic, perquè es creu prou moderna i liberal per acollir la germana del seu marit però al mateix temps no s’està d’allunyar-la del matrimoni quan les filles ja són grans”. Com passava a Es un decir (Lumen, 2014), la novel·la comença amb la mort del pare, l’Àngel, tot i que durant els primers capítols el seu record s’instal·larà en l’atmosfera familiar. “No escric sobre pares absents de forma conscient i voluntària -reconeix-. L’origen del llibre era la relació difícil entre la mare i la Natàlia, que s’entén amb un home casat, el Mateu”. Díaz va començar a estirar el fil de la narració i a més de fer créixer el personatge de la mare també va quedar captivada per la Dolors. “Una amiga meva tenia un amic que vivia amb la tieta i la mare, i li deia que una casa amb dues dones sempre és massa petita -recorda-. A Mare i filla n’hi ha quatre! La Dolors té molts secrets: és capaç d’enamorar-se d’un home més jove, vol ser mare d’una nena... i fins i tot arriba a viure un embaràs psicològic. És una dona amb un gran instint maternal, encara que no el reconegui obertament”.

L’art del melodrama

A la novel·la hi ha morts, un avortament, rancúnies i malentesos, administrats per una tercera persona omniscient que sembla viure entre les mateixes quatre parets que els personatges. “Per trobar la veu narrativa volia imitar Las palabras de la noche, de Natalia Ginzburg, en què no parla cap personatge en concret però el llenguatge és col·loquial i fluid -assegura-. És com si algú veiés la història des de dins però en tercera persona”. Jenn Díaz no troba desencertat que s’apliqui la paraula melodrama a la seva narrativa, però voldria incorporar-hi, tan aviat com pugui, el seu sentit de l’humor. Al gener publicarà la traducció castellana de Mare i filla a Destino, i espera tenir llesta una nova novel·la l’any que ve.