Des del punt de vista històric, no tenim cap element que ens asseguri que Jesucrist nasqués el 25 de desembre de l’any1. Només sabem que va néixer en temps de la persecució dels innocents dictada per Herodes el Gran -dada històricament dubtosa-, rei de Judea que va viure entre els anys 73 aC i 4 aC. Llavors, ¿com pot ser que retardem el famós naixement de Betlem a l’any 1, és a dir, quatre anys després de la mort d’Herodes? Els historiadors ja s’han posat tots d’acord que, com a molt tard, Jesús va néixer cap a l’any 4 abans de Crist, en vida d’Herodes, que és una de les paradoxes més sensacionals de la cronografia històrica. ¿Pot una persona néixer quatre anys abans que ell mateix? Podria haver estat així, però es presenta un altre problema quan recordem en quina data l’emperador Octavi August va ordenar que es fes un cens a les terres de Síria i de Judea, raó per la qual Josep i Maria, prenys, es van desplaçar a Betlem. Però aquest cens no es va fer l’any 1, sinó l’any 6 després de Crist. En aquest cas resultaria que Crist va néixer sis anys després que ell mateix, que és una altra dada poc encoratjadora.

Tota la història de Crist presenta aquestes complicacions, per falta de documents prou explícits. Del que no hi ha dubte és que va néixer, va viure uns anys en l’anonimat, després va fer vida pública dos o tres anys (hi ha historiadors que creuen que només va ser un any), i després, per una conxorxa entre romans i fariseus, va ser enviat a la creu.

A més, si es va instituir la data del 25 de desembre per al seu naixement, això va ser a causa d’una rara assimilació paleocristiana entre aquest dia i el dia en què acabaven les festes saturnals, a Roma, en què s’agraïen els efectes benefactors del Deus Sol Invictus, després d’una setmana de celebracions -del 17 al 25 de desembre- per agrair les collites de tot l’any. Aquesta assimilació no té res d’estrany, perquè un redemptor podia ser considerat, des de l’òptica romanocristiana, com un sol invicte, un sol triomfant que il·luminaria per sempre més la humanitat. La festa de la Nativitat no va quedar consolidada fins a l’any 440, encara que venia d’una tradició establerta pel papa Telesfor al segle II. Climent d’Alexandria, un pare de l’Església del segleIII, va dir que el més correcte seria situar la festa de Nadal el dia 20 de maig.

En suma: no podem saber de cap manera quin dia exacte va néixer Jesús. Pels evangelis només sabem que feia fred (Betlem està a 775 metres d’altura), i que tot plegat, naixença, vida i crucifixió, es va esdevenir entre el regnat d’August i el de Tiberi: tota la resta han estat suggeriments fets amb la millor fe del món, però amb escassa base històrica.