Uns quants dies abans de Sant Jordi, el departament de Cultura de la Generalitat va fer públic l’informe de dades de lectura de l’any passat. Sobta l’abundància de lectures superficials d’aquestes dades. Continua la desproporció habitual entre els que llegeixen en català (26,4%) i els que ho fan en castellà (71%). No són dades estrictament negatives. Només cal creuar unes quantes variables. 1) La població castellanoparlant catalana, amb el castellà com a llengua materna, ara mateix, arriba ja al 55% com a mínim. És lògic i comprensible que un lector castellanoparlant compri els llibres en castellà. 2) Les editorials publiquen majoritàriament en castellà, de manera que de vegades, quan compren un títol important, només apareix en aquesta llengua. Encara més, compren els drets per a totes dues llengües amb la idea de publicar-lo tan sols en castellà i, alhora, que la competència ni tan sols pugui publicar-lo en català. Què ha de fer, el lector en llengua catalana? ¿No llegir el llibre perquè només es troba en castellà? 3) Fixem-nos en l’únic moment de l’any en què l’oferta arriba al públic en igualtat de condicions, més o menys: Sant Jordi. Aquí és espectacular: es ven igual o lleugerament més en català que en castellà.

JUGAR SEMPRE A CAMP CONTRARI

(i 4) No es parla de la responsabilitat dels llibreters. D’acord, prou feina tenen a fer anar endavant el negoci, però és més que evident que són ells els que tenen molt a dir sobre la qüestió. Només cal donar un cop d’ull a l’aparador de moltes llibreries: la majoria de l’oferta és en castellà. El mateix cop d’ull el donem a les grans superfícies de llibreria i passa igual. Però amb un agreujant, en aquest cas, compartit per editorials i llibreries: és més probable reeditar en castellà que no pas en català per una qüestió de massa crítica de l’oferta. Així és que un entra a la llibreria a comprar un llibre en català i li diuen que està exhaurit. La solució és sovint comprar-ne un altre (i l’atzar pot fer que sigui en català o en castellà).En resum, visca la literatura! Visca Sant Jordi! Però és clar com l’aigua que la producció en català sempre juga el partit a camp contrari. D’aquí que, comptat i debatut, aquest 26,4% no sigui, ni de bon tros, un resultat ni dolent ni decebedor.