BarcelonaA Teresa Solana li agrada escriure sobre personatges contradictoris i col·locar-los en situacions delicades. En el cas d’ Octubre (crims.cat, 2019) s’atreveix a ambientar la nova investigació de la inspectora dels Mossos d’Esquadra Norma Forester en els dies previs al referèndum d’independència de l’1 d’octubre del 2017. “Encara no sabem què va passar després d’aquella data, què es va decidir ni com -explica-. Per això vaig pensar que si volia parlar de la tardor de fa dos anys havia de cenyir-me als fets previs”. És el 20 de setembre, el mateix dia de la multitudinària manifestació davant la conselleria d’Economia motivada pels registres i detencions per part de la Guàrdia Civil, quan els Mossos troben el cadàver de Pau Boira. L’home, de 56 anys, no és el personatge “de vida bohèmia” que al principi creuen que és. “En plena esplendor de la ciència forense em feia gràcia posar una víctima de qui no sabem la identitat real -diu l’autora-. En Boira renega de les noves tecnologies, escriu a màquina, llegeix i pinta. No és tan fàcil seguir-li la pista com sembla. La Norma s’adona que cal desconfiar d’ell”.

El ritme àgil de la prosa de Solana brilla una vegada més en una història que es capbussa en les interioritats del cos dels Mossos els dies previs a una de les jornades més tenses del seu passat recent. Què decidirien, els comandaments, “fer costat al Govern” o acatar “escrupolosament els manaments judicials destinats a impedir la votació”?, llegim en un dels capítols inicials de la novel·la, que acaba el 30 de setembre, hores abans que les urnes que la policia perseguia arribessin als col·legis electorals.

“En aquesta novel·la no he fet treball de recerca amb els Mossos, perquè m’interessava mostrar com vivien aquells dies els agents que no prenien decisions”, explica Solana. Igual que passava als dos primers casos de Norma Forester, Negres tempestes (La Magrana, 2010) i La casa de les papallones (La Magrana, 2014), la inspectora conviu a l’oficina amb Agustí Carrasco, que en aquesta ocasió és denunciat per una jove caporala pel seu masclisme. “M’agrada observar les complicitats i animadversions entre els companys de feina -diu l’autora-. A en Carrasco, policia de la vella escola, el feminisme el desconcerta”.

També a dins de la pròpia família de la protagonista hi ha tensions marcades per la conjuntura política i social. “El procés d’independència no ha trencat tantes famílies com diuen -defensa-. La Norma s’ha tornat independentista en aquesta novel·la. El marit, en canvi, no. I continuen entenent-se. Hi ha molta gent que, com jo, ens hem fet independentistes sense ser nacionalistes decimonònics: creiem que un nou estat ens permetria tenir una societat més justa, feminista i republicana”. Solana reconeix que s’ha barallat amb algun amic: “Només salto quan m’han dit nazi i racista per defensar la independència”.

Al principi d’ Octubre, els lectors hi trobaran menys sentit de l’humor que en anteriors novel·les de l’autora. Que no es preocupin: els reserva un tram final que llegiran amb un somriure als llavis.

crims.cat, una col·lecció de referència del gènere negre

Vuit anys després de debutar amb Història de mort, d’Andreu Martín, la col·lecció crims.cat, dirigida per Àlex Martín Escribà i publicada per Alrevés, s’acosta als 50 títols convertida en referent del gènere negre en català. Al catàleg hi tenen novel·les de Sebastià Bennasar, Jordi de Manuel, Llort i Isabel-Clara Simó -que hi acaba de publicar La sarbatana -, recuperacions de Manuel de Pedrolo i traduccions de Flavio Soriga, Massimo Carlotto i Sandrine Collette. En aquest temps, els festivals de novel·la negra a Catalunya s’han multiplicat i han aparegut segells especialitzats en el gènere com Llibres del Delicte.