“Els mapes estan de moda. Ja sigui perquè els consultem com a usuaris, a causa de robatoris sensacionalistes -el cas del Codex Calixtinus de Santiago de Compostel·la-, o arran de la incessant edició de llibres sobre mapes que han fet de la cartografia un gènere”, explica Pedro García Martín, novel·lista, catedràtic d’història moderna de la Universitat Autònoma de Madrid i coordinador del llaminer Atlas de literatura universal, que acaba de publicar Nórdica.

“Ens vam reunir a Atocha durant dos anys amb el Pedro per decidir quins serien els títols que permetrien fer la volta al món en només 35 llibres -diu l’editor Diego Moreno-. Féssim el que féssim, l’únic que podia passar era que ens equivoquéssim”. El volum es divideix en sis grans etapes: arrenca amb l’antiguitat i arriba fins al món contemporani. El títol més antic és l’anònim poema de Guilgameix, ambientat a Mesopotàmia -l’actual Iraq-, i el més recent és La hija de Burger, de Nadine Gordimer, novel·la publicada el 1979 i que té com a escenari principal la Sud-àfrica on va néixer i viure la premi Nobel de literatura. Entremig queden la passejada per Grècia que proposa l’ Odissea homèrica, la japonesa Història de Genji, de Murasaki Shikibu, el genial i divertit deliri hispànic del Quixot de Miguel de Cervantes, el fresc rus que Lev Tolstoi ofereix a Guerra i pau i la polimòrfica i a estones esbojarrada experiència irlandesa de l’Ulysses de James Joyce. “Sé que falten dones, i n’hi ha moltes que hi haurien de ser, però havíem de limitar la presència d’autors de determinats països i volíem fugir de l’eurocentrisme, i va arribar un moment en què per deixar-hi Shakespeare o Conan Doyle vam haver de sacrificar Virginia Woolf”, explica Moreno. Acompanyant els textos d’escriptors com Andrés Barba, Fernando Aramburu, Alberto Manguel i Marta Sanz i periodistes com Xavi Ayén i Mercedes Monmany hi ha les magnífiques il·lustracions d’Agustín Comotto, que ha treballat amb el dissenyador Tono Cristòfol. “A mesura que anàvem sabent la tria fèiem recerca històrica i també en relació amb els autors i els llibres -explica el tàndem-. Hi havia eleccions, com la d’ A la recerca del temps perdut, de Proust, que se centraven en una ciutat, d’altres que mereixien un mapa doble, com la descripció de l’Imperi Austrohongarès en l’època en què Kafka va publicar La transformació, i fins i tot alguns que van acabar tenint un disseny conceptual, com va passar amb Moby Dick de Melville, on comparem la ruta del vaixell del capità Ahab amb les rutes migratòries de balenes”. Comotto i Cristòfol hi han treballat intensament des de la primavera, capbussant-se en contextos culturals, socials i històrics tan diferents com els que van fer possible la Bíblia, la Itàlia on Dante va escriure la Divina Comèdia i l’Alemanya on el jove Werther de Goethe va patir un amor funest. L’esforç ha valgut la pena: Nórdica ja ha reeditat el llibre, com ha passat amb altres atles de l’editorial -el d’illes remotes, el de l’Espanya imaginària i el de metros del món-, que han venut un mínim de 5.000 exemplars cadascun.