Sofi Oksanen (Jyväskylä, Finlàndia, 1977), de mare estoniana i pare finès, no és tan sols una important veu literària –és la primera finesa a obtenir el Premi Nòrdic de l'Acadèmia Sueca– sinó que també porta vint anys denunciant els abusos dels règims autoritaris. A Purga (La Magrana / Salamandra, 2011), la seva tercera novel·la, amb més d'un milió d'exemplars venuts i traduïda a 40 llengües, parlava del tràfic de dones i de l'aniquilació de la identitat estoniana; a Norma (Salamandra, 2020), el rerefons era el comerç de cabells. A El parque de los perros (Salamandra, 2022) aborda el negoci de la fertilitat a Ucraïna. L'autora recorre la Ucraïna rural d'abans de la invasió russa: les cases sense aigua corrent, els camps de roselles que serveixen per preparar opiacis més barats, i les mines de carbó il·legals del Donbass. És en aquesta Ucraïna on les noies joves busquen sortir de la misèria, primer com a models, després recorrent a les agències matrimonials i, finalment, venent els seus òvuls i ventres fèrtils a parelles occidentals. Elles pràcticament no tenen cap dret i els clients, que busquen una criatura, els tenen tots.

Quan vostè va escriure el llibre no preveia que Ucraïna ara ocuparia totes les portades.

— Vaig començar a escriure aquest llibre el 2015 [el 2014 Rússia es va annexionar Crimea]. Des de feia temps intentava escriure una novel·la sobre el retorn a la llar però des d'un punt de vista que no fos el que hem vist tantes vegades: homes tornant de la guerra. Des del punt de vista occidental, la Segona Guerra Mundial va acabar fa dècades, però per als països de l'òrbita soviètica la guerra va acabar quan els soviètics van deixar el país. Volia parlar dels desplaçaments que hi va haver, quan Estònia o Ucraïna van recuperar la seva independència.

Quines van ser les conseqüències de tota aquesta mobilització?

— Van ser les conseqüències de la política de Stalin. La família protagonista és russo-ucraïnesa i van viure a Tallinn, a l'Estònia soviètica. I aquest bagatge multicultural era molt comú a la Unió Soviètica, perquè Stalin volia barrejar la gent per evitar així els nacionalismes i crear l'home soviètic. Mentre indagava i escrivia vaig descobrir tot el tema de la fertilitat i vaig quedar impactada, perquè és un mercat molt lliure. En un país corrupte, si algú té una idea de negoci pot adaptar la llei als seus interessos. Com més esbrinava, més veia que és una qüestió amb molts problemes ètics i de la qual no parlem prou. És un negoci del qual s'aprofiten molts corruptes, i hem de posar normes, perquè li queda molt de futur. Escriure una novel·la sobre el negoci de la fertilitat em permetia parlar de com la corrupció afecta les persones corrents.

Com s'ha convertit Ucraïna en un gran negoci de fertilitat?

— És un negoci immens. Ucraïna tenia molts bons metges i una gran sanitat heretada del seu passat soviètic. A Ucraïna va néixer el primer nadó in vitro de la Unió Soviètica. Després van arribar els oligarques i la corrupció. I a tot plegat cal afegir-hi la pobresa en què viu bona part de la població. Tots aquests elements fan una bona combinació: si es vol un nadó blanc, Ucraïna és el lloc més econòmic per aconseguir-lo.

Quina opinió en té, del negoci dels ventres de lloguer?

— No estic en contra dels tractaments de fertilitat, però com més en sé, més veig que tot està fet per afavorir els clients. El client és el rei i les mares gestants no tenen pràcticament cap dret. Necessitem més control, més normes internacionals, perquè actualment un client pot fer el que vulgui, ningú li prohibeix res. Controlen totalment la salut de la mare, però no els clients, i hi ha persones que potser no tenen gaire bones intencions. Les dones que fan això ho fan perquè necessiten diners i, esclar, no es poden pagar un advocat o un metge. Haurien de poder rebre ajuda gratuïta.

Una de les coses interessants de la novel·la és que escriu des del punt de vista d'aquestes dones de qui mai sentim la veu.

— Sí. I hi ha moltes coses a dir. No es poden creuar certes línies. És terrible que un client pugui ordenar un avortament, i això passa perquè amb els tractaments de fertilitat hi ha embarassos múltiples. I hi ha d'haver l'obligació de quedar-se els nadons. No es pot abandonar un nadó perquè no és 100% perfecte o perquè enmig del procés la parella s'ha divorciat. Alguns d'aquests nadons acaben als orfenats.

Vostè s'ha descrit com una escriptora postcolonial. Pot explicar-ho?

— Sí. Rússia és encara un gran imperi que vol expandir-se. Altres imperis han acceptat el seu passat, han reconegut la independència de les seves antigues colònies i han assumit que ja no tenen dret a intervenir-hi. Rússia no ha fet res de tot això. Jo denuncio el seu colonialisme.

Porta molts anys denunciant-ho.

— Sí, fa 20 anys que escric sobre això, ja fa temps que tinc clar que Rússia no agafarà el camí de la democràcia. Els estats bàltics ho tenen claríssim des de fa molt de temps, però l'Europa Occidental no ho havia volgut veure i això que hi havia molts senyals d'alerta, com els assassinats de periodistes o la manca de llibertat d'expressió.