Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1956) ha triat Res perquè sigui el primer dels seus llibres de poemes que es tradueix i publica en català. L’elecció no és banal, com no ho és res del que fa i raona l’escriptor romanès, un dels més destacats del seu país i el més apreciat a l’estranger. Tal com remarca el crític Sam Abrams al pròleg, Res fa de “pont” cap a la seva dedicació absoluta a la narrativa. Significa l’abandó de la poesia en el “sentit estrictament tradicional”. “Aquest llibre va canviar la direcció de la meva obra, em va fer adonar que podia ser més fidel a mi mateix, vaig voler oblidar que era escriptor, que era poeta, i parlar molt més com un home que com un artista”, explica l’autor romanès. El poemari l’ha traduït Xavier Montoliu, que abans ja n’havia traduït el volum de relats Per què ens estimem les dones?, també publicat per Lleonard Muntaner.

Res és el darrer llibre de poemes que va escriure Cărtărescu, entre el 1988 i el 1992, encara que no el va publicar fins al 2010. El llibre va restar oblidat en una capsa de sabates durant 20 anys, “com una càpsula del temps”. “Quan el vaig acabar d’escriure el volia llançar a les escombraries”, explica. Era molt diferent “del que s’escrivia a Romania aleshores” i del que ell havia publicat fins a aquell moment, però dues dècades més tard va estar “molt content” de retrobar-lo. Un cop publicat, va comprovar “astorat” com de seguida es va convertir en “un llibre de culte entre la generació més jove”. D’aquí ve que d’“aneguet lleig” passés a convertir-se en “cigne”.

“És l’única part de la meva poesia que puc llegir amb satisfacció, és un llibre especial per a mi”, assenyala l’escriptor. En les seves paraules sempre titil·la una punta d’ironia, barreja d’alegria i abisme. No és que renegui dels seus set poemaris anteriors (aplegats en l’obra completa Poezia, del 2015), però són poemaris “diametralment oposats” a Res, amb uns versos “exuberants, barrocs, llargs i retòrics”, influïts per “la Generació Beat” o de tall clàssic, amb assajos de diferents estils. Ben al contrari, Res és senzill, directe, sincer i clar. Voreja la prosa i alhora juga amb la musicalitat (per la sonoritat dels versos i per les nombroses referències, com els Beatles, Dire Straits, Bob Marley o Bob Dylan -d’aquest últim en va traduir uns textos publicats al romanès un any abans que li donessin el Nobel.

Poeta per sobre de tot

Cărtărescu va escriure Res sota la “consciència aguda” que la seva poesia estava en crisi. I va intentar sortir-ne tirant per dos camins oposats: d’una banda, fent l’epopeia El Levante, i, de l’altra, abocant-se a la “poesia pobra” i a la vegada, de tan despullada com és, vibrant i desesperada de Res. Les dues tries creatives van ser “direccions úniques” que no ha tornat a prendre. “Quan escrivia aquests poemes vivia en una zona molt pobra de Bucarest, a la perifèria, a l’últim pis d’un bloc on feia molt de fred a l’hivern i molta calor a l’estiu”, recorda Cărtărescu. (Bucarest, per cert, també té en aquest poemari, com en el conjunt de la seva obra, una presència imponent.)

Com que a la capital de Romania se sobrepassaven els 40 graus a l’estiu, “escrivia quasi despullat del tot davant la màquina d’escriure”. “Recordo que escrivia amb alegria i amb desesperació, amb el desig de profanar la poesia, la poesia amb la pe majúscula”. És el que ell en diu “antipoesia”, una “reacció furiosa” contra la poesia com una cosa “tancada”. El més curiós del cas és que Cărtărescu, en realitat, no ha acabat de deixar la poesia. Ell, per sobre de tot, sempre es defineix com a poeta. Encara que l’últim poemari sigui Res, després, tal com remarca Abrams, ha creat un “hipergènere” que, sota la forma narrativa, sintetitza tots els gèneres que ha conreat. Cărtărescu ho certifica així: “El fet d’haver estat poeta des del principi ha donat més força a tota la meva obra”.

Cap de cartell del festival Barcelona Poesia, l’autor va omplir ahir el verger del Museu Frederic Marès. Avui presenta Res a la llibreria No Llegiu i dilluns participa en la primera jornada internacional d’estudi de la seva obra (a la Universitat Autonòma de Barcelona, al matí) i, a la tarda, imparteix una conferència sobre la poesia romanesa de postguerra a l’Institut d’Estudis Catalans. Assagista, crític literari i professor a la Universitat de Bucarest, l’interès pel seu singularíssim univers literari està destinat a créixer. La tardor passada Periscopi va publicar el volumàs de novel·la que és Solenoide i ara ja prepara la traducció de la trilogia Orbitor.