Palma de MallorcaEntre totes les vexacions que pateix Palestina, n’hi ha una que potser no semblarà la més urgent, però que és cabdal per entendre la seva història moderna: a Palestina no se l’escolta. És igual el que tingui a dir, perquè sempre hi ha qualcú que parla per ella i sobre ella. En aquesta terra "dels missatges del cel a la humanitat", com la va anomenar Mahmud Darwix, són els conqueridors i els seus aliats —no tan sols militars, sinó també intel·lectuals— els que sempre han monopolitzat el discurs.

Però el poble palestí no ha callat mai: de fet, ha cregut de manera ferma en el poder de la paraula, cosa que explica també la riquesa de la seva literatura. Per on podria començar qualcú que volgués endinsar-se en aquesta tradició tan desatesa? Una bona manera seria fer-ho amb dos autors fundacionals, tant en un sentit literari com polític: el narrador Gassan Kanafani (1936-1972) i el poeta Mahmud Darwix (1941-2008). De l’àmplia i frenètica obra de Kanafani —un escriptor i intel·lectual brillant, assassinat als 36 anys pel Mossad—, tenim en català dues novel·les breus: Retorn a Haifa i Homes sota el sol (Club Editor, traducció d’Anna Gil Bardají). Ambdues són exemples excel·lents del talent de Kanafani per vincular la història del seu poble amb l’exigència literària, és a dir, per defensar que els fins no es poden separar dels mitjans. En particular, Homes sota el sol —que es podria incloure a qualsevol antologia de les millors nouvelles del segle XX— és magistral a l’hora d’explorar un territori d’angoixa física i psicològica, que amb el temps s’ha convertit en un símbol de la condició palestina moderna.

Pel que fa a Darwix —poeta que es troba, sense cap exageració, entre els millors de la seva època en qualsevol llengua—, qui el vulgui llegir en català haurà de trescar una mica per llibreries i biblioteques. El 1993 se'n va publicar una antologia prou interessant, Només un altre any (Edicions 62, traducció de Dolors Cinca), que va ser una de les primeres traduccions de Darwix a cap llengua ibèrica, però està més que exhaurida. Després d’aquesta iniciativa pionera, el 2004 va aparèixer a Andorra un dels seus poemaris clau: Per què has deixat el cavall sol? (Editorial Límits, traducció de Margarida Castells). És una llàstima que sigui un llibre tan mal de trobar, perquè aquí conflueixen bona part dels trets definitoris del "lirisme èpic" de Darwix: la vivència personal i col·lectiva elevada a la potència de mite, la sensibilitat per les imatges quotidianes o l’ambició visual i conceptual. A hores d’ara, per tant, l’única obra seva que circula és La Palestina com a metàfora (Lleonard Muntaner, traduccions de Jaume Ferrer i Eulàlia Sariola), un excel·lent recull d’entrevistes per comprendre la seva visió de la poesia, així com les complexes relacions entre el projecte nacional palestí, la política i l’escriptura.

Un palestí honorífic

Una altra referència fonamental seria la novel·la La cova del sol, d’Elias Khoury (traducció de Jaume Ferrer), que Club Editor acaba de reeditar amb un nou títol, La porta del sol. Si bé era libanès, a Khoury (1948-2024) se’l pot considerar un palestí honorífic. El 1967 va viatjar a Jordània per incorporar-se a les milícies palestines, al costat de les quals lluitaria, una dècada més tard, en la guerra civil del Líban. També defensaria la causa palestina en el front intel·lectual, com a editor de la prestigiosa Revue d’Études Palestiniennes. Considerada la seva obra mestra, La porta del sol és fascinant per la multiplicitat de temps i de veus: per escriure-la, Khoury va recopilar innumerables testimonis de refugiats i exiliats palestins, amb els quals va traçar un bellíssim remolí d’històries, records i somnis que bascula, com els seus protagonistes, entre la Galilea conquerida per Israel i els camps de refugiats libanesos de Sabra i Xatila.

Entre els autors més joves, cal destacar la novel·la Un detall menor (Navona, traducció de Mohamad Bitari), d’Adania Shibli. El llibre es va fer conegut internacionalment arran de l’escàndol que es va produir el 2023 a la Fira de Frankfurt: la cerimònia en què s’havia de lliurar a Shibli el prestigiós premi LiBeraturpreis es va ajornar pels atacs de Hamàs, amb l’excusa de donar més espai a veus israelianes. Dividida en dues parts força diferents i, a la vegada, íntimament unides, la novel·la estableix ecos i ressonàncies entre un crim aberrant del passat i la violència quotidiana i més subtil del present. Literàriament, és un artefacte ambiciós i inquietant, que remou sense caure mai en la simplificació.

Per concloure aquest breu recorregut, hem de fer una menció especial al poeta i traductor Mohamad Bitari. Sirià d’arrels palestines instal·lat a Barcelona, Bitari ha traduït nombrosos autors catalans a l’àrab i també àrabs al català. Amb Èter Edicions, creada l’any 2023, Bitari i el poeta Oriol Rissech s’han proposat donar espai a autors àrabs menys coneguts i sovint inèdits en català. De les obres palestines del seu catàleg, en destacaria dues: la crònica autobiogràfica La insubmisa de Gaza (traducció d'Oriol Rissech), escrita en francès per la periodista Asmaa Alghoul i l'escriptor libanès Sélim Nassib; i el poemari Des del riu fins al mar (traducció de Mohamad Bitari), de Samer Abu Hawwash. Mentre que el llibre d’Alghoul i Nassib retrata la complexitat de la vida quotidiana a la Franja els anys previs a les Primaveres Àrabs —entre el setge continu d’Israel i l’ortodòxia moral i religiosa de Hamàs—, el poemari d’Abu Hawwash és una resposta al genocidi de Gaza, amb una potència rítmica i visionària desbordant.