Barcelona"Aixafaterrossos!", "Estaquirot!", "Invertebrat!", "Tros d'ectoplasma rebullit!". Aquests són només quatre dels centenars d'insults del capità Haddock en la versió catalana de Joaquim Ventalló, que l'editorial Joventut va posar en circulació a partir dels anys 60 i que, encara ara, és un dels grans èxits de l'empresa unifamiliar barcelonina. Les paraules gruixudes de Haddock, company inseparable del reporter Tintín, acostumaven a anar precedides d'un crit trasbalsador i inoblidable per a diverses generacions de lectors: "Llamp de rellamp!".

Lluís Zendrera, actual director gerent de Joventut, defineix el projecte com una "llarga travessia" que va començar el 5 d'octubre del 1923 a Barcelona, quan el seu avi José Zendrera Fecha (1894-1969) la va fundar juntament amb socis com Juli Gibert Mateus. Un segle després, l'editorial ha bufat 100 espelmes amb un catàleg que supera els 10.000 títols i que permet resseguir l'expansió i consolidació de la literatura infantil i juvenil i de l'àlbum il·lustrat –que actualment representen el 95% de novetats que publiquen–, però també recordar l'edat d'or dels gèneres populars i l'aposta sostinguda pels clàssics. Aquest dilluns, Joventut ha rebut la Medalla d’Or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona, en un acte que ha comptat amb una glosa a càrrec de Julià Guillamon, escriptor i crític literari, i que ha sigut conduït pel periodista Òscar Dalmau.

Quan va néixer el 1923, Joventut es deia Juventud, però va apostar de seguida pel català a través del segell Mentora. Un dels primers autors que s'hi va poder llegir va ser Jules Verne, gràcies a traduccions de La volta al món en vuitanta dies i L'illa misteriosa, totes dues del 1927. "Se'n van fer diverses edicions, més barates i més cares, per arribar a tots els públics –expliquen Mònica Baró i Julià Guillamon al catàleg Les aventures de l'editorial Joventut (Ajuntament de Barcelona, 2023)–. Primer sortien els quaderns, cada quinze dies, amb una enquadernació senzilla, de literatura de quiosc. Després se'n venia l'edició enquadernada en cartoné, en un o dos volums".

Va ser a Mentora que van aparèixer també, a la dècada dels 20, la versió de Josep Carner d'Alícia en terra de meravelles, de Lewis Carroll, il·lustrada per Lola Anglada; una adaptació de La Ventafocs signada per Josep Maria Folch i Torres, i Lau o les aventures d'un aprenent de pilot, de Carles Soldevila.

L'emblemàtica col·lecció Contes d'ahir i d'avui es va publicar entre 1931 i 1936, i recollia rondalles i narracions tradicionals en les versions dels germans Grimm, de Hans Christian Andersen i de Madame d'Aulnoy. Els adaptava un dels grans estudiosos catalans de folklore, Valeri Serra i Boldú. Més endavant, Josep Carner i Marià Manent van traduir Andersen, i l'edició de Joventut comptava amb les il·lustracions d'Arthur Rackham.

Les aventures d'en Pinotxo, de Carlo Collodi, es va publicar en català el 1934. La tirada inicial que se'n va fer va ser de 5.300 exemplars –detall que permet demostrar l'acceptació de les traduccions catalanes a l'època–, però la Guerra Civil va estroncar-ne la difusió. Joventut, que amb la victòria franquista va deixar de publicar durant una temporada en català, va posar en circulació en castellà el clàssic de Collodi el 1941.

"La perla de las niñeras que todas las mamás desearían encontrar y todos los niños quisieran tener", prometia la publicitat de Mary Poppins el 1943. L'editorial acabava de presentar el personatge, creat per P.L. Travers, a partir de la versió d'un vell col·laborador de la casa, Marià Manent. Dues dècades després, l'èxit de l'adaptació cinematogràfica de Walt Disney, protagonitzada per Julie Andrews i Dick Van Dyke, va incentivar-ne la versió catalana, a càrrec de Ramon Folch i Camarasa (1967).

A finals de la dècada dels 40, Joventut va editar diversos llibres de literatura catalana en versió original o traduïts al castellà en edició de luxe, tècnica que també utilitzaven Alpha i Barcino per esquivar la censura. Cadaqués (1947) i Cartes de lluny (1948), de Josep Pla, es van poder llegir a Joventut, i l'autor de Palafrugell va arribar a signar un contracte per publicar-hi Girona, però es va acabar decantant per incorporar-se al catàleg de Selecta, dirigida per Josep Maria Cruzet, en què va publicar més de 30 volums entre 1949 i 1962.

Encara ara, el nom de Joventut s'identifica, tant en català com en castellà, amb les aventures de Tintín, de les quals s'han venut centenars de milers d'exemplars. Va ser Conxita Zendrera qui va traduir al castellà els àlbums del reporter, "amb intuïcions sensacionals: els Dupont i Dupont es van convertir en Hernández i Fernández", recorden Baró i Guillamon. El primer que va aparèixer va ser Objetivo la luna (1958). Conxita Zendrera va estar al capdavant de la divisió infantil i juvenil de l'editorial entre 1941 i 1992: va ser una de les dones editores pioneres a l'estat, també en l'aposta per una literatura fins llavors poc considerada, la que s'adreçava als nens i joves. En català, el primer Tintín va arribar el 1964, signat per Joaquim Ventalló. Va ser Les joies de la Castafiore.

Els Cinc a l'illa del tresor va inaugurar, el 1964, la sèrie de llibres del Club dels Cinc, d'Enid Blyton, que explicaven els misteris que resolien tres germans, la cosina d'ells i el seu gos. L'èxit editorial de l'autora anglesa va ser notable: les tirades en castellà superaven els 20.000 exemplars, i en català eren de 4.000.

Una de les publicacions més controvertides de Joventut va ser la sèrie de llibres protagonitzats per una nena sueca rebel i esbojarrada, Pippa Langstrump. Creada per Astrid Lindgren, va fer pujar la mosca al nas dels lectors més conservadors, que s'escandalitzaven "que es proposés als lectors infantils un model tan trencador", expliquen Baró i Guillamon. Pippa Mediaslargas (1962) i els volums successius van passar de vendre 600 exemplars anuals de mitjana a 19.000 a partir de la sèrie de televisió de 1973. L'última edició catalana de Pippi Calcesllargues va arribar el 2020 a Kókinos.

A més de la bona acollida dels llibres de Marianne Dubuc i de títols com El cassó del Gerard, d'Isabelle Carrier, i Quan marxaran, aquests?, d'Ute Krause, l'èxit més notable de l'última dècada a Joventut és la sèrie de Ben Clanton de Narval i Medu, que va començar el 2018. A través dels dos protagonistes, els joves lectors descobreixen el valor de l'amistat al mateix temps que descobreixen la vida sota el mar.

El físic i farmacèutic Sheddad Kaid-Salah Ferrón va tenir la pensada d'explicar alguns dels conceptes més rellevants de la física quàntica als més petits de casa, ajudant-se de les il·lustracions d'Eduard Altarriba. El resultat, El meu primer llibre de física quàntica (2017), ha esgotat diverses edicions i s'ha traduït a una quinzena de llengües. L'experiment ha tingut continuïtat en volums dedicats al cosmos, l'electromagnetisme i la relativitat.