Barcelona"El viatge comença quan torno, quan començo a llegir sobre el lloc on he estat i descobreixo que no he vist res", assegura Enrique Vila-Matas, un dels autors que ha inspirat Jordi Galli a escriure La ruta invisible (Quaderns Crema, 2024). L'editor barceloní ha debutat poc abans de fer 60 anys amb una proposta singular que parteix dels gairebé 4.000 quilòmetres que l'autor i la seva parella van recórrer el 2016, resseguint tota la Ruta 66, que arrenca a Chicago, capital de l'estat d'Illinois, i arriba fins a Califòrnia, passant per sis estats més, entre els quals hi ha Missouri, Texas i Nou Mèxic.

"Va ser un viatge poc planificat, durant el qual no vaig prendre cap mena de nota, tret de fer algunes fotos –recorda l'autor–. Des que vam tornar van passar dos anys fins que vaig anotar les primeres impressions". Galli, que des de la dècada dels 80 ha estat llibreter, corrector i editor a Círculo de Lectores, Plaza & Janés, Grijalbo i Conecta, mai abans no havia acabat cap text d'autoria pròpia. "Tinc algun poema en antologies i he escrit uns quants contes –comenta–. La base real de la qual parteix La ruta invisible resol un primer element que em permet jugar amb més comoditat". Igual que Vila-Matas, l'autor es va servir del que investigava temps després de fer la ruta per construir una sèrie de "postals" que van anar evolucionant i que no tenen res a veure amb la mirada d'un turista (encara que també es permeti ironitzar sobre la hipotètica puresa dels viatgers). Establerta el novembre del 1926, la Ruta 66 "és un eix de construcció social, econòmica i sobretot cultural", explica. "És el reflex d'una frontera en constant expansió, mostra també l'extinció dels pobles natius, la separació amb la negritud, la desigualtat econòmica... Si el llibre no s'aturés en tot això, la mirada seria més superficial i arquetípica, en la línia del que volen veure molts dels seus visitants".

Jordi Galli convida el lector a descobrir figures com la de l'empresari i mecenes Stanley Marsh 3, que va patrocinar accions artístiques com la del Cadillac Ranch, que es pot veure als afores d'Amarillo (Texas). "És un peculiar monument de pop-art amb aires d'un Stonehenge contemporani ideat el 1974 per un grup d'arquitectes de San Francisco que es feien dir Ant Farm", llegim a La ruta invisible: consisteix en deu cotxes Cadillac clavats a terra que van sumant les capes de pintura, grafitis i dibuixos que hi fan alguns turistes i passavolants. "Hi ha lectors que m'han comentat que quan parlo de Cadillac Ranch no menciono la famosíssima cançó homònima de Bruce Springsteen –diu Galli–. No hi tinc res en contra, però es tractava d'anar una mica més enllà".

Dos pianistes il·lustres i la nació de la capital índia

A partir d'una passejada per Chicago, l'autor acaba parlant de la relació entre dos pianistes il·lustres que van tocar a la ciutat, Sviatoslav Richter i Glenn Gould. La visita a la petita ciutat de Gallup, a Nou Mèxic, el convida a reivindicar-la com a "nació de la capital índia" i n'explica la captivadora dansa del bisó per part d'un grup de natius zunis. "L'Amèrica blanca dels colons i les caravanes, les esglésies i els rodeos –anota al llibre– és l'imaginari col·lectiu d'una mitologia de l'origen que s'imposa sobre qualsevol identitat dissident i la desplaça a l'extraradi del folklorisme: la tanca en una carpa per a turistes i la relega al paper subsidiari del Sitting Bull dels espectacles circenses de Buffalo Bill i el seu cartró pedra del seu Wild West".

L'estada a Ghost Ranch, a un centenar de quilòmetres de Santa Fe –també a Nou Mèxic–, l'instiga a aprofundir en la vida i obra de la pintora Georgia O'Keeffe, que hi va viure durant més de cinc dècades. "O'Keeffe m'interessa molt més ara que n'he llegit reportatges i llibres que quan vam ser al Ghost Ranch", admet Galli. El capítol que hi dedica, La gran pintura americana, explora com el paisatge del desert va influir en l'artista, que va haver de lluitar contra els prejudicis masculins. "Sabia que si no eliminava de la meva obra tot rastre de gènere acabaria sent desqualificada en el context masclista de Los Angeles", opina O'Keeffe, citada per l'autor de La ruta invisible. Encara menciona una altra perla de la nord-americana: "Els homes em menyspreen quan em consideren la millor pintora. Jo crec que sóc un dels millors pintors".

Terra de neons i de perills diversos

Pel llibre formiguegen retalls d'història del país, des de l'expansió colonitzadora cap a l'Oest durant el segle XIX fins al record de la gran expedició que va navegar per les aigües del riu Colorado, capitanejada pel major John Wesley Powell el 1869, o les dècades d'esplendor dels llums de neó al llarg del segle XX. "Els neons i les figures gegants que veiem al llarg de la ruta, els cowboys i els astronautes, tan del gust local, són el reflex d'un país d'espais enormes en què la desproporció és la pauta –escriu Galli–, ja es tracti del paisatge natural, l'arquitectura, els vehicles, el pes de les hamburgueses o la quantitat d'ous que les cambreres de qualsevol cafeteria consideren que ha de tenir un esmorzar estàndard". En una de les associacions més brillants del llibre, l'autor explica que a la ciutat d'Amarillo hi ha un dels dipòsits més grans del món d'heli, gas que es fa servir als llums de neó per produir el color groc: "Hi va haver una època que els tubs de llum daurada de gairebé tots els neons del món contenien una mica d'aquest sol groc que Amarillo guarda sota terra".

A Las Vegas de Nou Mèxic (no la de Nevada), la parella coincideix amb una concentració de centenars de motoristes, fet que els obliga a evocar la icònica pel·lícula Easy rider (Dennis Hopper, 1969). Quan s'encaminen cap a l'impressionant parc natural del Petrified Forest, a Arizona, un avís els alerta de la proximitat d'un incendi, i durant l'excursió pel Gran Canyó del Colorado els sorprèn l'abundància de senyals que adverteix els passavolants dels múltiples perills als quals s'enfronten, entre els quals hi ha esquirols agressius: en els darrers 150 anys hi han mort gairebé 800 persones "per caigudes, cops de calor, problemes cardíacs, deshidratació, hipotèrmies, impacte de pedres o de llamps, accidents d'aviació o fins i tot homicidis".

"Encara que els Estats Units no tinguin una història tan llarga com la d'Europa, en molts llocs pots detectar-hi capes de progrés que van sobreposant-se –diu Jordi Galli–. Si la Ruta 66 es va establir a mitjans de la dècada dels 20, a finals dels 50 va arribar la Interestatal 40, una autopista necessària que va modernitzar part del recorregut, però que va sepultar alguns pobles que abans es trobaven a peu de carretera i que des de llavors en quedaven apartats". L'autor de La ruta invisible explica dos casos molt diferents: "El poble de Cuervo, a Nou Mèxic, no es va poder pagar la sortida de la Interestatal i va acabar desapareixent. A Seligman, Arizona, gràcies a l'empenta d'un personatge com el barber Angel Delgadillo, van potenciar que la ciutat formés part de la ruta històrica i l'han acabat convertint en una espècie de parc temàtic que viu del turisme".

La ciutat de les estrelles i dels estrellats

Jordi Galli i la seva parella van trigar tot un mes a cobrir el trajecte que acaba a la platja de Santa Monica, al costat de Los Angeles. És a la megalòpoli de Califòrnia que el lector té un parell de revelacions significatives. La primera té a veure amb la creixent i preocupant desigualtat als Estats Units: "A deu minuts a peu de l'ajuntament de Los Angeles hi ha Skid Row, una zona d'una cinquantena d'illes de cases plena de tendes de campanya i aixoplucs precaris de cartrons i lones on malviuen més de 10.000 persones. La societat les ha anat expulsant progressivament –diu l'autor–. Una cinquena part són menors o veterans de l'exèrcit".

L'altra té a veure amb l'ànima de la ciutat: "Quan Griffith Jenkins Griffith va pagar la construcció de l'Observatori de Los Angeles creia que aquell edifici seria el centre de Hollywood, el lloc des d'on es podrien veure les estrelles, però s'equivocava: les estrelles són a terra, al Walk of Fame de Hollywood Boulevard". És durant la passejada entre grans figures vinculades al món del cinema –de Jerry Lewis a Henry Mancini, passant per Groucho Marx i Anthony Perkins– que l'autor de La ruta invisible visita l'estrella d'una tia besàvia seva, Amelita Galli, la soprano de coloratura italiana més cèlebre de començament del segle XX. Galli va iniciar la seva carrera americana el 1916 a l'Òpera de Chicago, ciutat d'origen de la Ruta 66. El seu parent català hi ha començat una prometedora trajectòria literària.

CINC GRANS LLIBRES DE VIATGES QUE TAMBÉ SÓN NOVETAT

Tot i que va ser un dels grans puntals de la prestigiosa Nouvelle Revue Française, l'obra d'André Suarès (1868-1918) ha estat engolida pel temps, defensa l'escriptor i traductor Patrick Gifreu al pròleg de Viatge del condottiero. En aquest llibre del 1932, l'autor francès recull els viatges que va fer a Florència, Venècia i Siena. Inèdit fins ara en català, ha estat publicat recentment per l'exquisida editorial mallorquina Quid Pro Quo.

L’autora gal·lesa Jan Morris (1926-2020) va dedicar diversos llibres a Venècia que Gallo Nero ha anat recuperant en castellà. En aquest cas explora l’imperi marítim de la república veneciana, que es va escampar durant sis segles fins a Grècia, Creta i Xipre.

Club Editor ha tornat a posar en circulació un llibre emblemàtic, escrit a principis de la dècada dels 40, on l’autor de Vida privada explica el viatge de noces a la Polinèsia Francesa. La prosa àgil i saborosa de Josep Maria de Sagarra (1894-1961) transmet les llums i ombres de l’exotisme amb la mirada d’un europeu sorneguer de l’època.

La mirada astuta, irònica i implacable de Santiago Rusiñol (1861-1931) abunda a les cròniques que va escriure durant el mig any que va passar de viatge a l’Argentina a principis del segle XX. El volum arribarà a llibreries la segona setmana de juliol a Edicions del Cràter.

Un bon homenatge a l’escriptor bosni i croat Predrag Matvejevic (1932-2017) és tornar a un dels seus llibres emblemàtics, L’altra Venècia (2003). Traduït per Pau Sanchis Ferrer i publicat per LaBreu, ofereix una imatge singular i completa de la ciutat i de les nombroses mutacions que ha patit amb el pas del temps.