BarcelonaCastells que viatgen i noies que són víctimes d'un encanteri. Poemes juganers vinguts del País Basc. Una princesa que, quan s'adorm, es torna de fusta i només es desperta amb unes paraules màgiques. Una nena que, a finals del segle XVIII, emprèn una aventura lluny de casa i acabarà enfrontant-se amb la xacra de l'esclavitud. Aquestes són algunes de les històries per a infants i adolescents publicades el 2022 que han escollit deu llibreters, escriptors, il·lustradors, pedagogs i bibliotecaris fent balanç d'una collita que, asseguren, ha estat molt bona.

“Tom Gauld, col·laborador habitual de la revista New Yorker i autor de diverses novel·les gràfiques, presenta una història plena d’aventures, a mig camí entre el llibre-àlbum i el llenguatge de la novel·la gràfica –diu Anna Herráez, especialista en literatura infantil i juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel–. És un conte de fades de tall clàssic, però alhora molt actual. Un rei i una reina volen tenir un fill, i el seu desig es veu doblement satisfet amb l’arribada d’un petit robot de fusta i una princesa encantada. Però hi ha un inconvenient: cada nit, quan la princesa s’adorm, es converteix en un tronc que només es desperta amb unes paraules màgiques. Un dia es produirà una confusió que motivarà un viatge iniciàtic on no falten els personatges arquetípics: el rei, la reina, la princesa, el cavaller, la bruixa… tots ells emmarcats en un bosc inquietant i màgic capaç de crear l’atmosfera idònia per captar l’atenció dels lectors de totes les edats”.

“L’obra pòstuma de Bernat Cormand, que ha vist la llum gràcies a la seva família i sobretot al seu germà Martí, que és qui n’ha fet les il·lustracions seguint els esbossos d’en Bernat, connecta amb la delicada novel·la El cap als núvols (L’Altra Tribu, 2021) –recomana l’escriptor Gerard Guix, que aquest 2022 ha guanyat el premi Joaquim Ruyra amb Un far a la fi del món–. Lluny és una preciosa història d’identitat i descobriment, situada al món infantil, ple d’imaginació i delicadesa. L’obra de Cormand emociona per la senzillesa de les històries i la proximitat dels relats. Som de la mateixa generació, tinc la mateixa edat que tenia ell quan va morir, segurament compartim una infància marcada per la identitat i el descobriment, que possiblement ens va influir a l’hora de dedicar-nos a l’art d’explicar històries compromeses i plenes de sensibilitat”. Altres llibres de Cormand són El nen perfecte (SD, 2013), Els dies feliços (A Buen Paso, 2018) i una edició il·lustrada de Viatges i flors, de Mercè Rodoreda (Nórdica, 2020).

"Fins ara no havíem pogut llegir en català el ja clàssic de la literatura anglesa El castell ambulant, que Diana Wynne Jones va publicar el 1986 –recorden Mireia Perelló i Olga Federico, llibreteres de La Impossible–. Es tracta d'un llibre fascinant que ens narra la història de la Sophie, una jove que ha esdevingut una vella a causa d'un embruix i que ha d'aconseguir trobar el seu estimat mag Howl. Només ell la pot ajudar. El problema és que el jove Howl viu en un castell... ambulant!" Perelló i Federico destaquen del llibre, traduït per Bel Olid, que és "una història d'aventures fantàstiques, una delícia de lectura".

"Vaig llegir per primera vegada aquest clàssic quan devia tenir 11 o 12 anys, després de veure la pel·lícula on Judy Garland feia de Dorothy –recorda l'escriptora, il·lustradora i crítica literària Teresa Duran–. Hi he tornat moltes vegades, però és la primera que llegeixo una traducció que parla d'un bruixot en comptes d'un mag. Miquel Desclot ha fet una feina excel·lent. I les il·lustracions d'Iban Barrenetxea són magnífiques". Duran diu que recomanar una novel·la "on hi ha quatre bruixes i un bruixot que és víctima i executor" té un punt controvertit: "Són temps en què passem el ribot de la censura sovint. Penso que és més fàcil crear tabús que bones rondalles. El bruixot d'Oz n'és una".

"En aquest conte de Margaret Wise Brown, la narradora explica una història acompanyant-se no d'il·lustracions, sinó de fotografies en blanc i negre espectaculars d'Ylla –explica la llibretera Oblit Baseiria–. Tots els animals estan sorpresos per alguna cosa que està passant. N'hi ha que tenen por, d'altres que s'arrauleixen sota la mare... El lector no veurà el que els animals han vist fins al final". Publicat als Estats Units el 1944, és un dels llibres més coneguts de Wise Brown, que també és autora de Bona nit, lluna (1947) i L'ocell mort (1958).

"A La vaga, el silenci d’un ocell desencadena una acció solidària per part de les altres espècies d’animals que habiten des de les ciutats o les granges més properes, fins a les selves, les profunditats marines o les glaceres més llunyanes –diu la bibliotecària Míriam Fontanet–. En aquest delicat àlbum d'Eduarda Lima, la sensibilitat dels animals i dels infants fa visible un problema ambiental que ens afecta a tots. De la mateixa manera que el silenci pren protagonisme per cridar la necessitat d’un canvi, els espais i la pàgina en blanc i l’ús d’una paleta amb pocs colors aconsegueixen una imatge gràfica impecable, on menys esdevé més en la narració de la història. Una delícia per a tots els lectors i lectores i, sobretot, per a aquells nens i nenes que volen un món millor".

"L’escriptor basc Iñigo Astiz proposa a Joemes per pugar (Joemak eta polasak) un llibre de poemes adreçat als petits i als no tan petits, que es basa en el joc: els jocs de paraules, els jocs amb les lletres i els jocs entre text i il·lustracions –explica l'escriptor i traductor del llibre, Pau Joan Hernàndez–. Perquè un poema pot ser un laberint, un jeroglífic, un trencaclosques, una recerca de lletres desaparegudes, esborrades, o tapades per la neu i la boira, un joc d’amagar-se entre la fullaraca... Els poemes juganers d'Astiz es combinen amb les imaginatives il·lustracions de Maite Mutuberria en un llibre que obrirà les portes als lectors al món de la poesia i els farà descobrir coses noves en cada lectura".

"És una novel·la per a nens i nenes d'entre 10 i 16 anys amb una gran dimensió literària –assegura la llibretera Paula Jarrín–. La seva protagonista és una nena negra, l'Alma, que viu en una vall tancada de la qual només es pot sortir un cop l'any, quan s'inunda. Ella acaba marxant, seguint el que ella en diu «un cavall amb ratlles». També el germà i el pare. Aquest és el punt de partida d'una gran aventura, a l'estil de L'illa del tresor, però amb el rerefons del tràfic d'esclaus a finals del segle XVIII". Jarrín s'ho ha passat de meravella llegint-la. "I n'hi haurà més: és la primera part d'una trilogia", avança.

"A El sot, Emma Adbåge explica l'aventura d'uns nens que juguen en un sot que hi ha al pati de l'escola, però mestres i pares consideren que un forat no és adequat per jugar-hi –diu l'il·lustrador i escriptor Christian Inaraja–. I aquesta és la gràcia d'un llibre on els nens juguen a ser nens, animals lliures que trien i fan les coses que els agraden. És una aventura que no adoctrina, tot i que ens fa veure que ser nen és molt millor que ser adult (els adults no juguem, o no en sabem), i és per això que aquest llibre representa la meva manera d'entendre la lectura infantil: que doni llibertat a la imaginació, que diverteixi, que expliqui històries i que no eduqui (educar ja ho fan els pares o l'escola)".

"Aquest llibre es pot llegir des de les primeres edats, des del niu i emprenent el vol –recorda Roser Ros, pedagoga, narradora i directora literària del festival Flic–. Convida a compartir, amb final hilarant, les trifulgues d’aquest gat que per a mi té la categoria d’antiheroi; és algú a qui no li surten gaire bé les accions en què s’aventura. Aquesta reedició és un homenatge al seu creador, l'austríac Erwin Moser [1954-2017], i ens recorda que els llibres quan són bons milloren, com el vi. Ara en tenim un, però l'editorial Flamboyant promet oferir-nos-en més, una veritable sèrie. Benvinguda sigui la literatura escrita i dibuixada que permet reunir petits i grans al voltant d’un llibre i riure plegats!"