BarcelonaEl llibre infantil i juvenil no va començar a notar la crisi fins a l’any 2012, en què es van perdre quaranta milions de facturació: es va passar de 337,6 milions d’euros a 296,3. El balanç de dotze mesos més tard era encara més preocupant, perquè la facturació havia caigut 29 milions més i se situava en un total de 267,3 milions d’euros. El 2014 es va recuperar una mica de terreny i es van superar els 275 milions d’euros. A finals de juny Daniel Fernández, president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, va avançar que el 2015 les vendes de llibre infantil i juvenil havien retrocedit un 5,9%, i qualificava el panorama de “dramàtic”: la facturació se situava als 259 milions d’euros. Segons Fernández, cal “posar el focus” en l’educació -perquè els joves tenen cada vegada “menys interès” en els llibres- i és fonamental “impulsar una política a favor del llibre, que en primer lloc hauria de ser una política educativa”.

Les xifres del llibre infantil i juvenil en català dels últims anys han experimentat canvis paradoxals: d’una banda, ha crescut notablement la producció, que ha passat de 2.260 títols el 2011 a 2.751 el 2014; de l’altra, segons dades de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, tot i que el total de vendes del llibre en català va passar dels 222,95 milions del 2014 als 230,31 del 2015 -un increment del 3,2%-, el llibre infantil i juvenil va perdre pistonada, ja que va retrocedir dels 41,44 milions als 40,24, un descens del 2,98%.

Aquest és el panorama amb què han de bregar editors, llibreters, autors i il·lustradors. “Et pots trobar perfectament amb vendes de 300 i 400 exemplars per títol”, comenta Joan Sala, editor de Comanegra i president de la 34a Setmana del Llibre en Català. “El mercat en català és petit, però sorprenentment és el que em salva -diu Mar González, que fa dos anys i mig va engegar la microeditorial Babulinka Books-. A fora de Catalunya tot just comencen a saber qui sóc. Quan parlo amb editors d’altres llocs em diuen que aquí es llegeix més que a la resta de l’Estat”. Patric de San Pedro, que després de treballar en una editorial d’assaig crític durant gairebé dues dècades va fundar el 2008 un altre petit projecte, Takatuka, opina que la diferència entre la tirada en català i la castellana “no és tan gran”: “En català fem uns 1.500 exemplars, i en castellà una mica més de 2.000”.

Llums i ombres del sector

Des de La Galera, Olga Portella recorda que, quan va arribar la crisi al llibre infantil i juvenil, l’editorial on treballa “va celebrar mig segle de vida; s’havia renovat el catàleg i hi havia hagut un canvi editorial recent”. Tot i així, quan van notar “la davallada de vendes”, el segell d’Enciclopèdia Catalana va optar per dues estratègies: “Apostar per l’Amèrica Llatina amb els títols en castellà i vendre drets a la Fira de Bolonya”. “Encara que estiguem en crisi han proliferat les editorials petites i fins i tot han obert llibreries”, resumeix Patric de San Pedro. A petites iniciatives com la seva i la Babulinka de Mar González s’hi han d’afegir noves col·leccions infantils de Fragmenta, Pagès Editors, Blackie Books i Comanegra. I el mapa de llibreries barcelonines especialitzades en infantil i juvenil ha crescut amb els dos locals de La Caixa d’Eines, Abracadabra, La Petita i Al·lots. Aquesta última, fundada el 1996, va renéixer amb l’impuls que li van donar Helder Farrés i Paula Jarrin. “El sector infantil és a l’UCI -resumeix ella-. La socialització del llibre a les escoles és un problema greu. Estem deixant els nens sense biblioteca personal”.

Mar González és encara més categòrica: “En comptes d’universalitzar, la socialització dels llibres a les escoles estigmatitza”. Joan Sala recorda que “el que és important de debò és transmetre l’amor per la lectura”. I afegeix: “No estic segur que s’estigui fent”. L’Associació d’Editors en Llengua Catalana atribuïa la davallada de vendes en gran part a aquesta tendència. La polèmica va arribar al Parlament a finals del 2014 a través d’Anna Manso i Eduard Márquez, portaveus de l’associació Autors i Autores en Perill d’Extinció.

“Fa temps que he assumit que la literatura no és una manera de guanyar-te la vida -diu David Cirici, que tot i haver guanyat premis com l’Edebé, el Vaixell de Vapor i el Ramon Muntaner ha hagut de tornar a la docència-. La pèrdua de valor del llibre no té a veure amb la crisi, sinó amb un canvi d’hàbits: la gent està deixant de llegir. El consum d’històries el fem a través de Facebook, Instagram i les sèries de televisió”.

Pep Boatella il·lustra llibres i revistes des de fa cinc anys: combina els clients del país amb els estrangers (com ara Oxford University Press i Corriere della Sera ). Tot i així, coneix en primera persona la precarietat del sector: “Els il·lustradors cobrem poc, però volem que ens donin més temps i més llibertat creativa. Ara mateix hi ha un planter de nous valors, però viure dels llibres és molt difícil, tret que treballis com una màquina”.

Mirar cap al futur

“El llibre infantil i juvenil és un negoci però també és responsabilitat: és educació i inversió en el futur”, diu Olga Portella. La Galera, que publica uns 200 títols per any, és una de les estructures empresarials importants del sector, juntament amb Estrella Polar -que pertany a Planeta-, Edebé, Anaya, el grup SM, Edelvives i Molino, segell de RBA.

Una bona notícia ha sigut l’anunci de la literatura catalana infantil i juvenil com a convidada a la Fira del Llibre de Bolonya 2017, la més important del sector. “Pot ser un punt d’inflexió a l’hora d’exportar el talent -diu Mar González-. Els grans noms hi han de ser, però també el talent nou. Fins ara a Bolonya ens han vist com a compradors, i aquest estigma potser canvia aviat”. Des que la literatura catalana va ser convidada a Frankfurt el 2007, el nombre de traduccions anuals de títols catalans no ha baixat del centenar.

Tot esperant que la presència a Bolonya marqui un punt d’inflexió en la recuperació sectorial, es continua “sobreproduint títols” -en aquest punt coincideixen els set professionals- i el llibre infantil i juvenil es debat entre les apostes serialitzades -que busquen un consum massiu i sovint despersonalitzat-, l’allau de traduccions d’autors del mercat anglosaxó i una línia minoritària i de qualitat que passa per cuidar els autors locals i editar els llibres amb exquisidesa.